La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Penjar el ciri

Tot filosofant amb els moros i cristians, se m’ha passat una data: Hui és “El dia del Cristo”, i fan la processó dels “xics fadrins”. Feia anys hi anava, fins que em vaig desnatar, i vaig deixar d’anar-hi. Però la idea que podia tornar a anar-hi quan vulguera em comfortava. Aquesta processó, a més, té una tradició entranyable: els xics -i les xiques- que es casaran abans d’un any han de penjar el ciri acabada la processó. No sé ben bé en què consisteix això de “penjar el ciri”, ni on es penja, ni què significa exactament. Però em feia gràcia fer-ho.

Hui arriba el dia -i l’any- de penjar el ciri: l’any que ve per aquestes dates ja no seré una xica fadrina. Però hui no puc anar-hi, a la processó. Estic preparant les maletes per a marxar demà de bon matí al país de les muntanyes verdes, on la gent parla un idioma estrany, i fan unes truites de baejo que porten directament al cel al primer mos.

M’ha fet pena, això de no penjar el ciri; ho estava comentant amb la Tia Teresa i se’m trencava la veu, fins que ella m’ha dit:

– Jo el ciri no el vaig penjar, i porte casada fa quasi 50 anys. I ta mare tampoc el va penjar i mira que bé viu. En aquells temps no es portava. La teua germana no el va penjar, i viu feliçment casada…

Ja veus, la tradició del poble diu que hui s’ha de penjar el ciri, i la tradició familiar em porta a no penjar-ho. Bastarà que un dia canvien els costums per a que les persones fadrines de la meua família comencen a penjar ciris com boles de nadal a un arbre l’any abans de casar-se…
Publicat dins de Terra | Deixa un comentari

  1. Abans, en la època de les nostres mares, avies i demés avantpassades matriarcals, la dona per a ser algú s’havia de casar i la qui no es casava era una pobra desgraciada. Així que les dones anaven en processó a pregar-li al sant de torn que li donara un home amb qui passar la resta de la seua vida. I un cop obtingut el desig demanat… ja pots penjar el ciri.

    Eixa expressió l’he escoltada dir també quan es fa una gran feinada, i al acabar.. penges el ciri. Així que millor que no l’hages penjat… i espere que tampoc penges mai el ciri d’aquest blog.

    ciber-besets sense penjar

Respon a marinayang Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.