La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Oda a les meues companyes de pis

Sé que porte mesos despotricant en públic i en privat sobre com d’inapropiat em resulta no haver deixat d’estudiar a aquestes alçades; però l’època d’estudi també ha de tindre les seues coses bones, forçosament, com tot. Una d’elles, han estat les companyes amb qui he compartit pis durant quatre mesos. I és que les companyes de pis són com els melons: fins que no els proves, no saps com t’eixiran. Amb el desavantatge que a una persona amb qui vas a compartir pis no li pots picar el cap amb el puny tot auscultant-la per a comprovar si està verda o madura.

Però ni que les haguera triades a propòsit no m’hagueren eixit tan bones. Al pis n’hem estat una de cada: hem eixit un meló d’Alger, un meló de tot l’any i un cantaloup, convivint pacíficament en les quatre parets destartalades de la casa. Cadascuna amb les seues manies, de vegades complementàries. Com per exemple la Neus i jo. Jo sempre em deixava el gas del calentador encés, i ella anava a la galeria i apagava el gas. Però es deixava la porta oberta, i jo, que sóc una tancadora de portes olímpica en les meues estones lliures, anava darrere i la tancava.
La neteja i les tasques de la casa no han estat mai un problema, i hem compartit el menjar com a bones germanes: sobretot amb la Su, que a casa hi té una verduleria, i la setmana passada vaig tindre el privilegi, gràcies a ella, d’estar mirant Anatomia de Grey tot menjant cireres un mes de gener.
També han estat mítiques les estones al davant de la tele, tard, a la nit, totes tapades al sofà amb una manta -jo fent de germana gran, per primera volta a la vida-, i menjant xocolata.
No sé, tot plegat, han estat xicotets moments, en una convivència pacífica en la qual mai se m’ha destorbat l’única punyetera mania que tinc: que se’m respecten les hores de son. Ara ja s’acaba tot, el pis, les classes… s’acaba el semestre i anirem a fer pràctiques. I després de les pràctiques, títol en mà, eixirem a la vida real -bé, elles eixiran, jo hi tornaré-; però sabeu què? Crec que Meló d’Alger, Meló de Tot l’Any, i Cantaloup ja estaran madures per a eixir al mercat.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.