La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Monotemàtica

A Polònia les bodes duren 3 dies. O més. Les bodes tradicionals. Com la nostra. Quan me’n vaig assabentar -tenia 20 anys- se’m posaren els pèls de punta. 3 dies!! Ara, ni m’espanta ni em sorprén. La meua fa ja tres mesos que dura. Perquè casar-se no és només un dia. No. El dia de la boda és com el dia del Cristo. Com la traca final, per entendre’ns. És el dia que tot s’acaba. Prèviament hi ha tota una sèrie de preparatius i convencions que s’han de seguir al peu de la lletra, i formen part d’alguna espècie de ritual que Marvin Harris m’hauria d’explicar un dia d’aquests. 

I és que això de casar-se -que és la manera més fàcil de fer les coses per a un home, i la manera més complicada de fer les coses per a una dona- és més important per la proclamació social d’independència que per la cerimònia en sí. Vist aixina, em resultaria més fàcil, probablement, agafar l’altaveu dels nostres pobles i proclamar amb allò de -“Es faaaaa sabeeeer!! que a partir d’ara, Marta i Emili són matrimoni i, per tant, un nucli semi-independent de les seues respectives famílies, tenint en compte que la independència social i/o familiar total i absoluta és una utopia en aquesta contrada; una utopia a la qual tampoc no és del tot recomanable arribar, ja que tots desitgem “que em quede com estava i prou”-. 
Resultaria més fàcil fer bando. Però el vestit, els anells i vore a tooota la família sencera (ojo, que en voregem 90, només de família), i toooots els amics junts fan més comboi. 

  1. Això ens encanta i espero que continuïs fins al dia B, que ara no recordo quan serà (o potser no ens ho has dit). Diria que en els pobles no cal que el nunci pregoni afers com aquest perquè tothom, tothom ja ho sap (i segur que els detalls i tot!). Enhorabona! que em sembla que encara no t´ho havia dit-escrit.

  2. Harris per desgracia ja no t’ho podrà explicar, el problema que el  ritual  del matrimoni es fa social, per aixó tardes mesos i mesos en que tot ixca be.
    Es un plaer el llegir el teu blog.
    Per cert que tot vaja be i el convidats queden contents

  3. A l’estiu me’n vaig de boda de les que duren tres dies… però al Marroc! 

    El teu blog és també dels que visite només veig que has actualizat! Llàstima que els apunts no siguen realment diaris!!

    Que vaja el casament molt molt bé! Cóm és el vestit????  

  4. I vore’t vestida de blanc, dient el que siga que dieu (recorde la conversa d’ahir)… i els kleenex que trobarem a ca ta tia… això si que no té preu!
    dius la la boda ja dura tres mesos? que tu no t’enrecordes de quan vas comprar el calendari a Londres? per fixar la data? perdona bonica, però la teua boda ja fa més d’un any que dura!

    Ens vorem alli, espere que tu no falles!!! 😉

  5. M´agrada llegir com vius els preparatius. No pateixis, sempre hi ha coses que queden per fer, però el més important és la il.lusió i que us ho passeu bé. 

Respon a JOSEP Ramon Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.