La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Mestres per la sanitat pública

Els mestres amb una plaça pròpia, guanyada a través d’un procés d’oposició -com en el meu cas- tenim un règim sanitari particular. Es diu MUFACE: Mútua de Funcionaris de l’Estat i nosequè. A través d’aquesta mútua es pot elegir el sistema sanitari que hom vulga: es pot triar la Seguretat Social, Adeslas, Asisa i alguna cosa més. Des del primer dia no vaig ni pensar què triava: la seguretat social. És una tria no només òbvia, sinó fundada en principis ètics profunds. Si sóc treballadora de l’educació pública, si sóc defensora d’allò que és públic, no tindria sentit triar una assegurança privada pel que fa a la meua salut. Això no vol dir que no faça ús de la medicina privada: el ginecòleg, el dentista i el fisio on vaig són privats. Però no li ho faig pagar a l’estat: això ho pague jo.

Curiosament, estic comprovant que sóc una de les poques de la meua espècie. A banda del meu marit, no conec cap altre mestre -de l’escola pública- que tinga seguretat social. I mira que en conec. Tots els altres, quan tracte el tema, em parlen de les seues companyies de sanitat privades. És un tema dóna què pensar. Després de totes les mobilitzacions per una educació pública, on anàvem de la mà de la sanitat pública; després de despotricar que el sistema està desmantellant l’educaciò pública, resulta vertiginós el percentatge de mestres que, després de la mani, van a un metge privat a que els recepte medicaments. Aquest metge privat que es tria un treballador públic a través de MUFACE el paga l’estat: i d’aquesta manera l’estat paga dos sanitats, la pública per a tots, i la privada dels de MUFACE. Després diuen que hi ha malbaratament de recursos: doncs bé, ací en teniu un exemple.

Personalment em pareix una mostra de falta de confiança en el sistema sanitari públic que tan defensem. Imagina’t el cas contrari: imagina’t que els metges i els infermers poden triar l’escola que vulguen, i si volen portar els xiquets a una escola privada, l’estat els en paga les quotes. I que, donada la possibilitat de triar, els metges triaren massivament l’educació privada.

L’error no crec que estiga en els funcionaris que trien d’un ventall de possibilitats. L’error es troba en el propi sistema. No entenc perquè, gaudint d’una de les millors sanitats privades del món, existeix un sistema sanitari particular per a funcionaris on poden triar la sanitat privada. Tanmateix, tampoc entenc que els mestres, pensant-ho un poc, juguen al seu joc.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.