La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Més a prop

La batalla d’Almansa va ser un desastre general. Primera, pel resultat. I segona, perquè haurien pogut tindre la deferència de fer-la en una època de menys ofec estudiantil; abril comença a ser crític en una agenda universitària. Aquesta és una de les raons per les quals m’he quedat a casa, hui. Tinc mil fronts acadèmics que combatre en la meua lluita personal diària, i gastar un cap de setmana en passar-ho bé és un luxe que ja (o encara) no em puc permete. Sé que estic més a prop d’Alacant que molts dels qui baixen des del Principat per a passar-ho bé combatent en territori comantxe, però, com diuen al meu poble, el que va davant, va davant.

Però per a celebrar el 26 d’abril -que això de 25 d’abril sempre ha estat molt flexible-, volia almenys deixar un postet a la xarxa, hui que la major part de la catosfera està de festa. Escric des de La Font, i pense en el que s’esdevé a una hora de ma casa: hi ha trens que baixen, un concert i molta festa, i per un dia a Alacant se sent algú parlant català. Però espere que això no servisca per a netejar consciències. Perquè vindre un dia de visita a fer un concert, una mani i unes birres serveix per a ben poca cosa. Un país no es fa només amb gestos. En la manifestació de hui, és possible que els alacantins es miren l’espectacle sorpresos. Alguns -ben pocs- s’apuntaran. Alguns altres -també ben pocs, per sort- s’ofendran i recordaran els vells i bons temps on l’ombra de les àligues emparava “Las Leyes del Orden”. La major part senzillament es dedicarà a ignorar el que està passant. O ho trobaran, com a molt, exòtic, perquè no s’hi trobaran representats.

Si algú vol vore -des d’on siga- com està el pati, que no vinga a un concert dins d’un tren amb personal de suport. Que es connecte a Canal 9 -i comprendrà la desvertebració, la manipulació, la desinformació-. Si algú vol aprofundir en coneixements de la terra, que visite el trencaclosques per parts: Els Serrans, Alacant, Les Comarques Centrals, València, Morella i Castelló. I que observe. S’adonarà que no és tan fàcil vertebrar la meua terra. Tampoc anem sobrats de gent per a intentar-ho; el País Valencià té una fuga de cervells que no es pot ignorar. Alguns dels nostres literats, escriptors, periodistes i professors se’n van cap al nord, “on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”. I precisament el que ens falta és això: gent. Però no manifestant-se, sinó en el nostre teixit social. En els pobles, en la ciutat, fent futur i fent saó. Pense en el futur del meu país i crec que ens cal anar més lluny, és cert. Però des de molt més a prop.

I per a llevar el gust pessimista de la meua nota de hui, vos deixe amb una cançó d’Obrint Pas que parla de La Font.
Bé. No parla de La Font. Però l’esmenta! A la tercera estrofa, fixeu-vos-hi!

Publicat dins de Terra | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.