La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Megalomania i títol del bloc

A principis de curs vaig viure un episodi curiós: una xica, a la cafeteria, asseguda a la mateixa taula que jo -estava plena a vessar, la cafeteria de la facultat-, i que em principi no em coneixia, em va reconéixer per la veu:- Ai, tu ixes a Gandia Televisió?. Em vaig posar roja.- Sí, t’he reconegut per la veu.
Vaja.
Aquest cap de setmana, em va passar un episodi vergonyós paregut.

Estava fent la burra amb unes amigatxes al bijou brigitte, que tenen bijuteria i altres complements, caminant com una supermodel (igualet, igualet, eh?) amb un barret de tall anglés, fent veure que baixava de l’areoport de Heathrow fingint parlar en accent britànic, tota estirada. Una dona es va posar davant meu i em va dir, com si em coneguera de tota la vida:- Filla meua, és que la teua veu és inconfusible! És estrany: si fóra locutora de ràdio, encara. Però em crida l’atenció que la gent no em reconega per l’aspecte, sinó per la veu. Potser és la mà de pintura que em passen abans de gravar, qui sap. I què té a veure això amb el títol del bloc? Doncs que el bloc es diu Marta Insa, com jo, i no precisament per raons megalòmanes o per vanitat. Volia justificar el títol del bloc, i per això he pegat dos voltes a l’assumpte abans d’entrar en matèria. El títol és Marta Insa perquè durant tota la vida he conegut a molta gent, a gent a qui no em tornaré a trobar ni per casualitat, perquè la majoria viu a 400 km de distància, i això són molts quilòmetres. Alguna volta he tingut curiositat per saber com els anava, i els he buscat pel google: per exemple, la Laia C. està doctorant-se en econòmiques, l’Ariadna Q. ha acabat medicina amb èxit, i ha treballat en investigació, i de l’Eulàlia o l’Olga no en sé res. Si tingueren un bloc, sabria que els va bé. La Marina està a la Xina, i veus? Gràcies al bloc torne a saber d’ella, que està bé, que li agrada vore 24 (com a Registres Particulars, per cert, a qui agraisc el post que va dedicar a aquest bloc i em va fer posar roja), o a la Marisa, que entra i saluda amb alegria. Perquè les qüestions de megalomania i vanitat les tinc cobertes, aparentment, per la meua veu…. fins que arribe un dia i em trobe una persona que em diga:
– Xè, eixa estructura gramatical i eixe dialecte confús són inconfusibles. Tú ets Marta Insa, la del bloc!


  1. Ahir en llegir el post de la Registres em van venir ganes d’ afegir-me als seus elogis sobre el teu bloc. De la teva veu no en puc dir res, no la coneixo; però de Marta Insa, apunts diaris dir-te que el disfruto molt tant pels temes, que són part de la vida, com per, i sobretot,  la manera com els transmets. Que duri!!

  2. Hola Marta!! Sóc l’Eulàlia! quina coincidència, avui he entrat al teu bloc per casualitat i m’he trobat amb el post en el que feies a referència a la gent que havies perdut el contacte! Per cert, moltes felicitats pel bloc, escrius molt bé!!! (em sembla que això ja us ve de família!). Doncs jo continuo visquent a Barcelona (crec que ja no som gaires que quedem per aquí del grup de l’escola..) i fa un any estic treballant de monitora d’assajos clínics (no et sona de res oi? és normal…algun dia ja t’explicaré de què va) i viatjo bastant per la península (hem toca anar a València i Alacant força sovint, així que les possibilitats de trobar-nos en el meu cas són més altes!) i més esporàdicamnte per Europa .
    Pel què veig tu estàs visquent a la Font d’en Carròs, per cert, t’haig de confessar que quan sento aquest nom em ve el record de la mítica paella que ens va preparar la teva mare un dels dies que vem passar a allà fa ja no sé quants anys!!! (millora no contar-los perquè pot ser una mica depriment!!!). Dóna molts records a la Maria de part meva i a la resta de la família també!
    Molts petons,
    Eulàlia.

Respon a marisa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.