Madrid per a lactants
Hem estat de vacances amb el nostre fillet nou de trinca per Madrid: no per res, sinó perquè amb aquestes calors a l’únic lloc on se’n ocorregué que estaríem a gustet era de museu en museu. I els meus Emilis i jo ens hem patejat la capital espanyola de Prado a Thyssen i de Thyssen a Reina Sofia, “y tiro porque me toca”. Sabia que als museus em trobaria quadres -uns més estranys que altres-. Però no sabia -i vaig descobrir amb grata sorpresa- que entre quadre i quadre podia fer visites a una sala de lactància. Per això em va sorprendre tant quan, en tornar, algú em va contar aquesta notícia.
Per a qui li faça mandra clicar l’enllaç, explica que el museu expulsà una mare que alletava el seu fill en una sala, i l’enrenou social posterior. No sé si el vigilant que la va expulsar ha sentit mai el crit d’un nadó famolenc. Puc assegurar que es tracta d’un so desagradable, insuportable, que esquinça l’ànima, i que només pot aplacar una mamella. I les mamelles d’una mare que alleta al seu fill en general són desproporcionades, estriades, deformades i penjolloses. L’antítesi de la provocació, em podeu creure.
Bufa, sales de lactància, un tema que genera més controversia de la que t’imagines!
Et deixo un enllaç: http://criatures.cat/2010/06/normalitzant-que-es-gerundi/
És del bloc “som la llet” del criatures.cat. No sé si coneixes la pagina criatures.cat, jo en soc addicte.
Pel què fa a les sales de lactància, jo les veig bé sobretot en llocs on hi ha certa massificació (aeroports, estacions, centres comercials, etc.) sempre i quan no siguin l’excusa per impedir que les mares alletin en públic, on vulguin i quan vulguin. Val a dir que jo he donat el pit a tot arreu i mai m’he trobat amb cap problema, però sempre hi ha excepcions…