La vida versió Champions League

Això d’internet crec que ha afavorit la mania de posar-se pseudònims: en la missatgeria instantània, en el bloc/g o en el facebook, o fins i tot en el correu electrònic. Jo mateixa vaig ser Marja Sklodowska (llegisca’s sclodovska) durant un temps -ja coneixeu la meua debilitat per Polònia-. Però en la tria d’un pseudònim procedent d’un personatge emblemàtic cal anar amb cura, sobretot en un bloc. S’ha de poder omplir la grandesa d’aquest personatge. Doncs en conec una que ho fa molt bé, i sóc incondicionalment addicta a ella des que me la vaig trobar enllaçada al bloc d’Emili: és Lucrècia de Borja.

No la conec, no sé qui és, però només per la manera com escriu i la naturalitat que tracta els temes, sé que me n’hi podria anar de paella -o de tapersex, ha ha!-i m’ho passaria la mar de bé. Lucrècia és una dona intel·ligent, independent, que en el seu bloc Les dones no som (tan) complicades parla de sexe, i de tot el que hi està relacionat. I ho fa amb una gràcia que si en comptes de parlar de sexe em parlara de l’índex bursàtil -que no sé què és-, no només m’hi faria addicta, sinó que ben probablement acabaria invertint en borsa.
M’agrada llegir-la, perquè sempre hi aprenc coses, i crec que fa una bona tasca de difusió i pedagogia en qüestions sexuals.
Fa un parell de dies em va donar el Premi a la tendresa, i m’ha fet molta il·lusió: i, de fet, li’l tornaria a donar a ella, per la manera com té d’escriure, i el talent per a actualitzar el bloc amb tanta freqüència, escriure-hi tant, sempre amb posts interessants, divertits i versant sobre qüestions personals. El seu ciberglamour ja forma part dels meus xicotets plaers diaris. No podia ser d’altra manera.