Low expectations
Vaig començar l’any 2019 amb el diagònstic d’una malaltia greu al meu segon fill -que li ha canviat la vida, però de moment tot ha eixit bé-.
Del 2020… bé, no cal que en diga res -tot i que, venint de Vietnam com venia, per a mi no ha sigut tan extraordinàriament roïn, o almenys no he notat la diferència-.
El 2021 comença amb les expectatives més baixetes que et pugues imaginar: no vull malalties greus ni pandèmies. No necessite grans històries d’èxit personal, loteries, diners, premis o admiració. No vull res.
Només demane que el 2021 em deixe tranquil·la; que passe de puntetes, sense fer-se notar en la història de les nostres vides: el 2021 escrit en paper de cel·lofan, una empremta en una bola de plastilina de color indefinit, com quan el meu menut ajunta colors. Vull un 2021 escrit a llapis fluixet. Que siga un any d’aigua d’aquarel·la acabada de començar.
Que no siga ni un any: aire, boira. No res.
I fins ací els meus propòsits.