La vida versió Champions League

Tots sabem que, malgrat el que diguen els fusos horaris, en realitat el món no roda a la mateixa hora, ni molt menys al mateix segle: mentre uns països es dediquen a fer croades contra el bé i el mal en nom de déu, i uns altres trauen els pirates a batallar, hi ha països, com el meu, que vivim plenament al segle XXI. I nosaltres, que som barrocs i esplèndids per definició, aprofitem la primera ocasió que tenim per a demostrar-ho. En el segle XXI, en l’era cibernètica, allò virtual es posa de moda. Doncs bé, segons puc llegir a la premsa local, Gandia tindrà la segona escola virtual de la ciutat; és a dir, una escola sense ni un sol maó, feta tota d’aules prefabricades.

Investigue el preu de la instal·lació i el lloguer d’aquestes aules a internet, i m’apareixen uns preus que volten els 15.000 euros d’instal·lació i els 840 euros de lloguer MENSUALS. Calculadora en mà, si el Botànic Cavanilles fa 4 anys que està en funcionament, aquesta escola, que encara no està construida, podria haver costat 1.383.000 euros. L’escola, que ha començat a fer-se, en costarà 5, de milions. Ja podrien haver anat fent via, amb aquest milió i escaig que han tirat per la finestra.
I el que deia, que tanta modernor és irresistible, i al costadet del Botànic està a punt de crear-se una altra escola virtual. M’estranya que no siguem els líders mundials en educació, se’m fan increïbles les dades de l’informe PISA. Noooooo. Vols dir, que estem a la cua d’Europa?? Com pot ser?
Moltes voltes des de Conselleria s’ha dit que aquestes aules són com les aules normals, de maó, però que no estan fetes de maó, sino d’una altra cosa.
Ara, el dia que se’ls facen menuts els despatxos de la Generalitat, propose que òmpliguen el carrer Cavallers de despatxos prefabricats, amb els passadissos coberts d’uralita. I quan estiguen treballant-hi, juguem al joc de comptar quants litres d’aigua beuen al dia un mes de juliol, a veure qui guanya. Potser superarien els litres d’aigua que ens demanen al dia en infantil, és veritat, però clar, els xiquets de 3 anys juguen amb desavantatge, perquè són més menuts. I no protesten.