La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

L’encant de la City

No se si es perque Registres Particulars es refereix a Barcelona com a la City, o perque realment tenen un noseque en comu; el cas es que passejar per Londres em fa respirar aires de Barcelona. Naturalment, Barna no te el British Museum, ni la National Gallery, pero hi ha alguna cosa que me la recorda. Aixo mateix m’ho comentava anit una ex-companya de feina que viu aci, i amb la qual vaig quedar per anar a fer unes cerveses per la vesprada. Em comparava la zona de Spitefield amb el barri Gotic de la ciutat comptal. I des d’anit, he de dir que camine amb mes familiaritat pels carrers de la ciutat de Sherlock Holmes.

A banda d’alguns atacs de nostalgia completament impropis de la meua edat, els dies son fabulosos. El cap de setmana a Colchester fou un dels millors: pero he de confessar que el dia de hui, que l’he passat completament a soles, tambe l’he passat estupendament. M’he menjat la National Gallery pel mati -sencereta, sencereta- i el British Museum per la vesprada -tot i que crec que no he arribat ni al segle II AC, perque aci tenen la mania de tancar-ho tot a les cinc. I els vigilants a les quatre i mitja ens estaven fent fora massivament, perque es veu que tenien pressa per anar a fer-se el te. Si el mati ha estat un empatx d’art i pintura, la vesprada ha anat tan carregada de meravelles ancestrals -oh, el Parteno, i tombes egipcies, i el Mausoleu d’Halikarnas, i la civilitzacio micenica, i l’egipcia, i tantes civilitzacions que quan n’he eixit encara tenia els ulls oberts com el mussol que porte penjant al coll des que tenia 16 anys. I el meu mussol i jo cap al centre de London que ens en hem anat. Ara m’espera una estoneta de tren, i dema a treballar, que aixo de fer tanta festa crec que es anticonstitucional. Crec que es l’ultima volta que vinc a la City, i em queda pendent visitar un dels meus fetitxes: el museu de Sherlock Holmes. Ho deixe en l’arxiu de pendents, juntament amb els 2 mil.lenis que m’he deixat per visitar a la British, i qualsevol dia estic de tornada a aquesta Barcelona tan britanica.

Publicat dins de Rodamón | Deixa un comentari

  1. Marta, fas enveja. Londres deu ser molt bonica, i infinita de possibilitats culturals i d’oci. M’agradaria anar-hi. Ja ens contaràs quan tornes. Aprofita aquestes pràctiques i pren-te-les com unes bones vacances.

    Records!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.