L’arbre i la font
“Visc en una casa no lluny de la carretera. Al costat d’aquesta carretera, a l’entrada del revolt, hi creix un arbre. Quan jo era jove, pel camí passaven carros de pagesos arrossegats per bous, i només entre la sortida i la posta de sol. (…) Ara els cotxes corren per la carretera de dia i de nit. (…) Només l’arbre ha quedat igual, verd des de la primavera fins a la tardor. Creix al meu terreny.
Vaig rebre un escrit de l’Autoritat: “Hi ha el perill que un cotxe pugui topar contra l’arbre, ja que l’arbre creix al revolt. Per tant, s’ha de tallar”. Em vaig preocupar. Tenien raó. (…) De manera que vaig agafar una escopeta de dos canons, vaig seure sota l’arbre i, en veure acostar-se el primer [cotxe] vaig disparar.”
“Però no vaig encertar. Per això em van arrestar i portar a judici. Vaig tractar d’explicar al Tribunal que no havia encertat únicament perquè la meva vista ja no és bona, però que si em donessin unes ulleres segur que encertava. No va servir de res. No hi ha justícia. És cert que un cotxe pot topar contra l’arbre i fer-lo malbé. Però només que em donessin unes ulleres i una mica de munició, em quedaria assegut vigilant. ¿Perquè tanta pressa per tallar un arbre si hi ha altres mètodes que el poden protegir d’un accident? I no els costaria res, a part de la munició. ¿Que potser és una despesa excessiva?”
L’arbre. Slawomir Mrozek
La veritat és que sempre és arriscat escriure un post quan t’has entestat en fer-te precedir per algú de la talla de Mrozek. Però és que un fet m’ha recordat aquest conte: al costat i a dins del nostre hort hi naixen dues deus d’aigua cada volta que plou més del compte. Els meus avantpassats ja se n’adonaren, perquè de fet, el nostre hort de la Cava té un pou. Des de la ploguda del 12 d’octubre i fins poc abans del mes de desembre ha estat brollant aquesta font improvisada: ha desfet part de la carretera, ha inundat tot l’hort, i les sèquies han anat de bòlit tots aquests dies traginant aigua sense parar, nit i dia. Algú em va comentar que amb una bona capa de formigó, aquesta font pararia de brollar; però em fa la impressió que l’aigua no és tan fàcil de tallar com els arbres. A la Safor, no.
hola,
Molts records des de Barna.
Marisa
Desconeixia aquest autor, però me l’apunto. El conte m’ha encantat. Es pot dir que amb el primer paràgraf, ja en tenia prou. Per si sol ja era un conte. Molt bona tria!
Darrere d’eixa ironia del polonés "s’amaga" la estima per l’arbre front a la estupidesa.
L’altra qüestió, ací a la Safor és evident, estem d’acord, encara que no vullguen assabentar-se alguns…I com xiquets passem de la risa a les llàgrimes.
Bona "bitàcola". Gracietes per citar la meva (res de l’altre món , però de les poques que n’hi han per ací).
Salutacions.