La vida en un llit
Publicat el 15 de juny de 2009 per martainsa
De qualsevol recent casada que titulara aixina un post se’n podria esperar una luxúria, alegria, voluptuositat i satisfaccions dignes de Lucrècia de Borja. M’agradaria. Però no és el cas. La vida en un llit és un post convalescent, amb punts i sutures, resignació i paciència, que únicament recorda a la sagrada unió matrimonial per allò de “en la salut i en la malaltia”.
Val a dir que tinc els gens mig revoltats per aquest estat d’insusual inactivitat. De ser un nervi cafeter he passat a esllanguir-me parsimoniosament al sofà, amb una mà a la panxa i l’altra al comandament a distància o, amb el temps, al teclat del portàtil.
Confirmada teoria que no sóc una bona convalescent -no costava d’imaginar-, em limite a professar agraïment entre el meu entorn a tort i dret. Primer de tot a Emili, la meua fortificació de malvestats vitals, que ha estat -literalment- la paret sòlida on em m’he pogut recolzar aquests dies. I després, agraïment a l’extens entorn Mediterrani i a les mares, que em tornen a mimar en aquest temps de pròrroga de fer de filla absoluta.
Publicat dins de Apunts diaris | Deixa un comentari
Que et millores. I a Emili, paciència i força.
Que et millores, Marta!
Aprofita aquests dies per llegir, prendre aire, i pegar alguna repassadeta al temari.
Un bes i molts ànims.
Paciència i milloria. Potser hi haja relació de causa a efecte entre l’una i l’altra.
Sí, esperava que ens explicares que vos passeu tot el dia al llit, que esteu complint totes les vostres fantassies sexuals i que estaves preocupada per si vos feieu addictes al sexe. Sí, tot això és el que he pensat mentre s’obria la pàgina. I a banda de que pense ràpid, el meu ordinador va molt lent.. xDD
Sempre pots vestir a l’Emili d’infermer sexy jojojojo
ciber-besets sanadors
Que tens? Espere que no siga oposicionitis aguda, tot i que té tractament i data de curació. Espere que no siga res (ja que concretament no sé què és) i que et poses bona prompte. Definitivament, no et veig quieta i assossegada sense fer res, deu ser molt frustrant. Que et millores, molts besets!
l’esllanguiment del sofà i la pròrroga filial. Aprofita per arrepenjar-te en la teva fortificació masculinament vital. En la convalescència la vida té un altre color, més blavós, i una altra olor, d’herbes mediterrànies, i un altre tempus, de mar calma. Veig que ho fas, que t’ha surtit un apunt precioset, xiqueta.
Veure un llit i amb aquest titol que vols que pensem….
Després en llegir-te m’he espantat una mica. Espere que no t’avorresques molt, pugues llegir, repassar temaris (uff!) i sobretot que et millores.
I tu, Emili, cuida-la molt…
Enric
Uns dies que no llig… i em trobe amb esta “novetat”. Espere que ja estigues bé del tot.
Àngel