La revolució del bròquil
La conversa sobre rentadores a l’hora del pati de hui i la referència Bridget Jones en la concessió del premi de Blog solidari de la Carme (gràcies, hi, hi!), m’han recordat a l’època en què tenia un bloc anomenat La revolució del bròquil. Fou l’època en què em vaig endinsar precoçment en la vida adulta -als 22!-. És quan no pares de preguntar-te si ets una persona madura, i t’ho preguntes fins que deixes de preguntar-t’ho, que és quan ja has caigut de l’arbre, i ets una poma de ple dret. Allò sí que era un diari de la Bridget Jones, ha, ha!! Una Bridget en la dècada dels 20, amb una feina, un pis, i una vida que es complicava per moments.
Em vaig independitzar a Alzira, en un pis de 50 metres quadrats, amb una tele, una nevera de minibar i un llit. Els caps de setmana anava a La Font, i era quan em rentava la roba, em comprava, em planxava i m’administrava. Acostumada com estava a fer el bròquil, va ser una època d’aprenentatges bàsics; per això la vaig anomenar la revolució del bròquil. Però en el meu cas, la revolució se me’n va anar de les mans, i quan es va convertir en anarquia, vaig creure adient tancar el bloc i dedicar-me a reinstalar algun tipus de govern a la meua vida.
Hui a l’hora del pati algunes mestres -moltes són mares-, parlaven de la seua obligació de rentar-los la roba als fills. Però no a criaturetes adorables de 2 anyets, sinó a hòmens i dones fets i drets. Fent això, no se n’adonen que maten la revolució del bròquil.
A tot adult -del segle XXI- li cal un temps per aprendre poc a poc que és millor que la teua roba interior siga de colorets, perquè la roba blanca, a base de no separar-la, acaba adquirint un to que anomene “gris perla”; aprendre a que és millor tindre un ganivet que quaranta culleres a la cuina -quanta raó tenia l’Alanis-, perquè tallar el fuet amb un cuter de l’oficina és poc higiènic, o aprendre a administrar el sou a força de sobreviure els últims tres dies del mes a base d’arròs bullit i fuet (que prèviament has tallat amb el cuter de l’oficina).
Recorde bé aquella nevereta de minibar, el fuet i el cúter.
I recorde molt bé també haver estat present en part del bròquil i de la revolució.
La Bridget s’ha fet adulta i, per a no variar, efectivament l’Alanis tenia raó.
Una abraçada!
va ser una època maca, la de la revolució del bròquil, i com ara, em va enganxar a l’estranger. a grans trets, no acostumo a pensar que ja sóc una persona adulta o coses així. deixem-ho amb que, simplement, respiro alleugerida de veure que la vida no avança en cercles. va ser una època maca que recordo amb simpatia, però no hi tornaria per res del món! 😀
Ara tens l’avantatge de no tallar el fuet amb un cútex i, alhora, de poder recordar amb un somrís l’època en què ho feies.
Salut.