La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Inexhaurible violència del ser

És inevitable pensar en Kundera quan hom llig aquest títol de post. De fet, es tracta del títol d’una exposició que està a la sala Coll Alas, de la qual feia dies que en volia parlar. De fet, el títol està pensat a propòsit de la Insuportable lleugeresa del ser (Nesnesitelná lekhost bity). L’exposició, que encara no he anat a vore però la tinc en la carpeta mental de “pendents” (situada al costat de la carpeta SETMANA 13, per cert), és una reflexió sobre aquesta obra de Kundera, una reflexió fotogràfica.
Certament, si haguera hagut de triar una novel·la per a reflexionar-hi icònicament, haguera triat aquesta. Vaig llegir La insuportable lleugeresa del ser quan tenia 19 anys i estudiava filologia eslava; i després de llegir-la vaig pensar que mai no tornaria a llegir una obra tan completa, tan absoluta, i que en acabar de llegir-la certament em vaig sentir com una adulta. Sí, jo als 20 anys era molt impressionable -i, entre nosaltres, crec que continue éssent-ho-.
En tot cas, hi ha tota una filosofia sobre la imatge, sobre la persona, sobre l’art, personalitzades en Teresa i en Sabina, que val la pena de llegir. I no només això, sinó que tota l’obra està plena d’imatges, d’imatges de l’ànima.
He vist ja algunes fotografies de la sala Coll Alas, i la veritat és que són precioses, entren en aquest clima icònic que es respira en la novel·la.
Tanmateix, quan una obra t’ha copsat tant, se t’ha presentat al davant com l’Obra, com La Novel·la Absoluta, quan l’has rellegida tantes vegades i t’has fet les imatges a la teua mida, fa por veure una exposició, veure la imatge que un altre ha volgut representar. No sé, és com llegir un llibre i veure’n després la pel·lícula.
En tot cas, crec que valdrà la pena. Si se’m fa traumàtic incorporar aquestes imatges a la meua novel·la, a la novel·la de la meua ment, les classificaré dins d’una altra carpeta, anomenada La inexhaurible violència del ser, una obra fotogràfica germana, o cosina germana de la de Kundera.
A més a més, amb els anys he traslladat el meu concepte dObra Absoluta. Per a mi ja no és la Insuportable lleugeresa del ser. Ara ho és l’òpera L’anell dels Nibelungs, de Wagner.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Sense remuntar-nos a la història dels husites , Praga ha donat altres grans  pacifistes: el meu preferit és el narrador i periodista Jaroslav Hasek i la seua comicíssima "Història del valerós soldat Schweijk" (a principis de la instauració de la nostra democràcia de baix perfil se’n va emetre una telèserie aigualida, inspirada en eixe titol); si això de l’"educació per a la ciutadania" servira per alguna cosa, hauria d’incloure’s eixa novel·la com a lectura obligatòria, però dubte que ho arriben a fer mai perquè l’obra mestra de Hasek posa en contradicció la lògica cega de les jerarquies estatals, amb un bon humor peculiarment subversiu i nodrit de la sociabilitat en estat de fluidesa aleatòria; de fet, ja és simptomàtic que a les plataformes globals de promoció sone tant el nom de Kundera i tan poc el de Hasek, quan el segon li pega deu voltes al primer en entusiasme i maniobrabilitat argumental;

    felicitats pel teu bloc,

    Joan-Carles

Respon a theoreia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.