La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Ideologia en la literatura (II)

Continuant el post d’ahir, explique la polèmica que es va crear en la conferència, i de la qual entenc les dues posicions, però encara no m’he decidit per què pensar-ne. Es tracta d’aquest llibre que va escriure Bernardo Atxaga, "Xola". De fet, una sèrie de llibres on la protagonista és una gosseta molt simplàtica anomenada Xola. En la traducció al gallec, al qual va ajudar Agustín Fernández Paz (un autor del qual m’han agradat tots els llibres que he llegit d’ell). En el llibre utilitzen dues llengües, la castellana i la gallega, i tracta del següent.

La Xola és una gosseta gallega urbana, que va de vacances a un poble, on coneix a Angelinho, un gos que lladra en "gallec". El resum de la història és el següent:
"Shola va de viatge al camp. Allà coneixerà a Angeliño, un gos molt tossut, que s’han entestat en caçar a un ratolí molt llest. Shola decideix ajudar el seu nou amic i, en l’aventura, acabarà per convertir-se ella també en una gosseta de poble".
Un crític gallec en va fer una crítica feroç dient que allò era un ús diglòssic dels gallec, reduint-lo al provincianisme. L’Agustín es va disculpar dient que no havia pensat mai que es veuria l’ús del gallec de manera diglòssica, i que havia vist en aquesta obreta una manera d’apropar el gallec a aquella gent que no el coneix massa.

Si això passara en valencià, tenim una llengua suficientment normalitzada com per a considerar que el tractament no és diglòssic? Aquesta és la qüestió. Donat el cas que la Shola coneguera a Bola (que és el nom del gosset del meu veí de La Font), seria diglòssia?


  1. Em reconec un seguidor de l’Agustín Fernández Paz, gaudisc amb tots els seus llibres i els recomane als meus alumnes insistentment. Aquest fet m’ha portat a llegir alguna entrevista i nombrosos articles d’ell i sobre ell. Qualsevol mínima aproximació a la seua biografia et permet d’una forma nítida i inequívoca reconéixer els seus plantejaments lingüístics. El fet de publicar només en gallec n’és una bona prova.

    Així que considere que de diglòssia poca i de complex d’inferioritat per part d’algun lector un prou. Podríem afirmar que la diglòssia comença per un mateix. O possiblement s’haguera estalviat aquesta traduint tot el llibre en castellà?

  2. Em costa d’imaginar un Fernández-Paz contra el gallec, però no he llegit l’adaptació ni aquest volum de la Xola. La qüestió de la ideologia s’hauria d’agafar amb pinces, al meu parer. D’una banda, com deies a l’altre post, creixem entre llibres retrògrads que no ens fan retrògrads. Potser ja toca deixar d’estirar-se dels cabells amb el tema, doncs. D’altra banda, tots els llibres tenen ideologia, però aquesta és fruit d’una interpretació d’una lectura per part d’un lector. Caldria tenir molta cura alhora d’adscriure-se-la a l’autor, sense més, com si el lector només hagués obert la tapa del iogurt per a trobar: "Sóc un retrògrad i t’ho dic a la cara". No, el procés de lectura és molt més complex i subjectiu, al meu parer.

Respon a VK Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.