La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Ideologia en la literatura (I)

El dissabte tinguérem una sessió apassionant del curs: sobre la ideologia en la literatura (literatura en general i infantil i juvenil en particular).
Per poc  que hom haja llegit -i especialment si s’ha sentit a parlar (o s’ha llegit, que no és el meu cas) el cànon de Bloom-, un s’adonarà que les obres considerades més importants en la literatura que anomenem universal, veurà que les obres clau són quasi totes escrites per hòmens, blancs, i europeus o nordamericans. I les conseqüències que se’n deriven afecten a la ideologia per necessitat.

La conferenciant que va vindre -Mari Jose Olaziregi- proposava fer una ullada, sense anar més lluny, a la visió que occident havia tingut d’orient: allò exòtic, desconegut, promiscu, irracional, espiritual… elements contraposats amb l’ideal europeu de la il·lustració: allò conegut, racional, moral. I com això havia afectat la nostra visió d’Orient -en serio, qui no ha tingut mai aquesta visió, aquesta idea? I quants de nosaltres han tingut la sort de poder anar-hi per a comprovar-ho amb els propis ulls? (Marina, tu no comptes :p).
Els mateixos casos ens els podem trobar en l’imaginari infantil, bé amb unes idees innocents (que els elefants tenen por dels ratolins, o que els conills es tornen bojos per les safanòries), o bé amb idees que no ho són tant d’innocents. I ací citaré el text d’una sèrie de novel·les a què em vaig aficionar de tal manera que me les vaig arribar a aprendre de memòria: Las mellizas en Santa Clara, de l’Enid Blyton, unes bessones que estudiaven en un internat. Quan les bessones arribaven a l’internat on passaven l’any i on passaven les aventures, la directora de la institució els feia un discurs explicant-los que havien de treballar i estudiar molt "para llegar a ser unas excelentes madres y esposas en un futuro". Vist en perspectiva, aquest discurset esmussa. Però després no m’he tornat tan retrògrada com la Blyton -que continua sent una de les autores més llegides del món-. I mira que vaig llegir-la tant, que als dotze o tretze anys vaig escriure una novel·la sobre unes xiques a un internat -on també hi havia xics, això sí. La coeducació m’havia de servir per a alguna cosa!-, una novel·la graciosíssima, escrita a màquina amb folis DinA-5, encuadernada amb un cordil de llana i amb les portades forrades d’aeron-fix per a que no es fera malbé. Ah, i també la vaig il·lustrar!
Volia explicar en aquest post una polèmica que es va crear al final de la classe, però m’està eixint massa llarg. Demà ho exposaré.


  1. Hola marta!
    No em coneixes però, sòc amiga de Jordi Puig i Jose M. Prieto. Ells són els qui m’han parlat del teu blog. Així, el visite de forma  prou sovint. Al voltant de la ideologia en la literatura pots fer una ullada  a: Aquell obsur cànon del desig en: http://www.annaigualde.blogspot.com 
    Per si de cas et serveix d’alguna cosa…
    1bsot!
       

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.