Filosofia de cafè III
Quan anava a la Universitat Pompeu Fabra, els sobrets del cafè ja tenien algunes frases de saviesa, que endolçaven espiritualment el cafenet. A la Universitat de Barcelona vaig deixar de tindre aquest aire filosòfic -total, ja estàvem rodejats de filologia. Ens hauria agafat un empatx-. A la UOC, no cal dir que no serveixen cafès -¿potser el dia que te’l pugues imprimir?-, pero el Nulla dies sine línia ja em servia cada dia quan, a les tantes de la nit, després d’una jornada laboral de 14 hores, agafava el cafè -descafeinat- per banda, per empassar-me uns apunts que de vegades semblaven encriptats. Amb alegria, vaig descobrir que la Universitat de València tornava a il·luminar els nostres cafès de cada dia amb frases populars i savis consells… fins al principi del curs d’enguany.
Els sobrets, groc llimona amb lletres impreses d’una banda, i groc llimona amb el logo de Cafés Durbain de l’altra, havien estat substituïts per uns altres sobrets, d’un negre tètric espantós i amb referents més tendents a la biologia que a la filosofia: hi havia un ós verd fofi horrible, l’ós del "madronyo" de Caja Madrid.
I per fi hui he tornat a retrobar-me amb els sobrets savis: no sé si perquè ja se’ls havien acabat els óssos, o per una revolució silenciosa d’estudiants i professors de la facultat, que havien deixat de prendre cafè per no trobar-se els sobrets negres i tristos amb què havíem començat a notar una certa amargor al sucre (m’agrada pensar que és per aquesta última raó, és més bonica, no?).
Aquest matí, com sempre, he agafat dos sobrets -m’agrada el sucre amb cafè-. M’hi he trobat a Shakespeare: Hay caídas que nos sirven para levantarnos más felices. I al "refranero" popular: Quien al pobre cierra la puerta, la del cielo no hallará abierta. Oh, els matins tornen a omplir-se de filosofia de cafè! Mira, coses que a una li alegren el dia.
A mon pare també li agrade el sucre amb cafè! Ell agafa la tassa i l’aboca a la sucrera. És més pràctic… ;.)
Amb una miqueta de filosofia del país, com "el qui és desgraciat fins amb els collons entropessa", o "gallina vella fa bon caldo". És que si no, tot això es perdrà…