La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Fenomen Laura Gallego

Ahir al tren em vaig empassar l’últim mosset de l’Emperadriu dels Eteris, de Laura Gallego llibre que molt amablement em va enviar un rei mag lector del bloc per ser bona xica. Tenia una certa curiositat, no només perquè seguisc l’obra d’aquesta autora -he llegit tots els seus llibres, excepte un parell-, sinó perquè n’havia sentit de tot. La rebuda a la presentació va ser espectacular. Al Diploma de Literatura i cultura infantil i juvenil, el dia que va vindre un crític reconegut, va insituar que se li esgotava la imaginació. Sincerament? No ho crec.

L’Emperadriu dels Eteris narra el viatge de Bipa cap a un indret (que no se sap si és real o no). La protagonista viatja a la recerca d’una persona, però alhora farà també un viatge interior, de maduració. Els personatges estan ben definitis, i m’agrada el vessant "feminista" de l’autora -mira, ja tinc un tema de doctorat-. L’estructura està ben feta, i a mi només em falla una mica el final, que em recorda a Independence Day.
Laura Gallego és un fenomen que cal estudiar, certament. Estic segura que si no hi haguera hagut una JK Rowling al darrere, no hauria estat possible el seu èxit -o quasi segura-. I que existisca una autora capaç de fer esperar als xiquets a les portes de la llibreria, i que siga del País Valencià en particular, em sembla un privilegi.
Alguna gent l’ha criticada per centrar-se massa en un gènere. No sé, ha escrit llibres més diversos que la Rowling, que de la saga Potter de moment no ha eixit. I estan ben tancats, en general -bé, la saga de Les cròniques de la torre no em va fer massa el pes, li faltaven 5 minuts de foc lent-. Només espere que la pressió comercial i els múltiples compromisos no li facen minvar la qualitat i aquest talent que té, crec, per a definir els personatges i els esquelets de les històries.


  1. No m’hi he posat, però no tardaré. La meua germana tampoc és cap xiqueta i li ha encantat. I m’alegra haver elegit aquest títol.

    De totes maneres tinc la sensació que els valencians som una mica especials amb la gent que trau una mica el cap per sobre dels altres. Recordeu, si no, les crítiques a Ferran Torrent. Tenim remei?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.