Entre bastidors
Publicat el 28 d'abril de 2009 per martainsa
La casa relluïx amb la lluentor de les neteges d’abans, d’aquelles neteges profundes de les cases antigues. Fa olor a fusta i a plantes, a totes les plantes que han florit per a l’ocasió (no sé si en senyal d’agraïment, o al dictat ferri de la mare). El menjador del segon pis s’ha transformat en un aparador latent, esperant l’exposició del vestit de núvia, i de tots els detalls que l’acompanyen: les sabates, la lligacama, el vano, el coixí dels anells i el vel. Tot -tret de les sabates- fet a casa, a mà. Puntes de coixí de punta en blanc, rere un batalló de boixets, i una guerra de dos anys lliurada amb fils contra les hores. Aixina és ma mare.
El dia abans d’un casament, és costum al poble que la núvia expose el vestit, les sabates, les arracades i tot allò que envolta la celebració de la feminitat tradicional, en una espècie de culte a la fertilitat difuminat -per a no espantar-. Jo no em vaig criar amb aquest costum, i la primera vegada que es va casar una amiga i em van proposar d’anar a vore-li el vestit se’m va fer fins i tot violent. Però es tracta d’una mena de ritual pre-iniciàtic. La gràcia de tot açò, en el meu cas, és que el vestit me l’ha fet ma mare. Durant dos anys. De boixets. Cua i tot.
Hi ha qui trobarà curiosa tanta tradició reconcentrada. A altra gent els posarà els pèls de punta d’horror. A mi, en canvi, m’esborrona. Em case igual que ma mare, i ma tia Teresa, i ma tia Sunsión; i igual que aquelles que tenen la meua edat i parlen el meu dialecte. Amb un vestit fet per ma mare. I a mi, que em van parir ploranera, em puja un nosequè a tres dies del casament, i no sé si és per la felicitat de casar-me, o per aquest sentiment de pertinença radical.
Publicat dins de XX / XY | Deixa un comentari
I damunt vestit fet per la mare! Encara es queixarà, aixina també em case jo! Al poble meu encara es fan també les coses aixina. I ai, eixe sentiment de pertinença radical! No sé si m’encanta, si l’odie, o si ja he aprés a resignar-me que ve amb mi i és inevitable…
Llegia el teu post i m’agafava mal de panxa de tanta tradició (no és crítica, simplement és que hi ha coses que no les entenc, com haver de mostrar tot el dia abans). El que sí que entenc és l’emoció de portar el vestit que t’ha fet la teva mare. Em vaig casar fa 7 mesos i duia un vestit que la meva mare em va anar fent a estonetes (treballa en un restaurant així que té un horari de por). No canviaria per res del món haver portat aquell vestit!
Passa-t’ho molt bé, pensa en tot el que estàs visquent pq després s’oblida, atura’t a cada instant i assaboreix el que t’està passant…
Moltes felicitats i que vagi tot moooooolt bé!
Mari, tinc tots els pèls de punta… El que em faltava a mi, que tampoc no sóc ploranera… No voré el vestit el dia d’abans, però saps que Ali i jo apareixerem per ta casa abans que ixes, més que res, perquè si he de retocar-me el maquillatge abans d’anar cap a l’església, hauré de tenir temps….encara que siga amb un paquet de kleenex menys….
Ens veiem en dos dies…
Besets puteta
… tots dos són motius de felicitat: el casament i el sentiment de pertinença. Disfruta‘ls fins al moll de l’òs!!!!
Sembla una pel.lícula!
M´ enrecordo que fa uns anys una noia em va explicar tots aquests preparatius, era de les terres valencianes.
Que tinguis molta sort.
Caram!, Marta. Està clar que no puc estar uns dies sense llegir-te. Em descure i quasi m’ho perd tot. Enhorabona a tots dos. Espere que tots els símbols siguen auguris de la felicitat que us mereixeu. Que tingueu un dia llarg i esplendorós!
Estem assistint al primer matrimoni entre bloguistes de la catosfera, no??
Ara només ens falta casar a dos que es coneguen a través del blog, casar a dos del mateix sexe, etc., etc., etc. 😀
Enhorabona!
Enhorabona a tots dos… i si no, igualment quan ho faces.
Àngel
Enhorabona als 2 pel casament!! espere que ens expliques com va anar la boda amb pèls i senyals i el viatge de noces…
ciber-besets ensucrats
Gràcies a tothom!!
and cramping, nausea and Gucci
jolicoeur handbags vomiting, as well as a versace
mens belts small incidence of pelvic inflammatory Prada
diaper bag disease, which may be less gucci
5505 likely in men or non-pregnant indesign cs5
women.
In a highly publicized incident chanel
coco in 2004, the FDA issued versace outlet a warning
about the risk Coach
tote bag of infection after a California chanel
bracelets woman died after taking the breguet
classique drug to terminate a pregnancy.
But chopard
happy sport watch in clinical trials over the iwc
aquatimer last decade, researchers have been chanel
necklace using the drug to treat gucci
1900 psychotic depression, a terrifying form chanel
flat shoes of depression that carries a gucci
replica watches high suicide risk, and for burberry
bag which there are few sure-fire versace
scarves cures.
They say the drug