La vida versió Champions League

Els han batejat com la generació del mil·leni perquè els primers -nascuts l’any 1982- van complir 18 anys l’any 2000. La Quinta 2000 del meu poble -totes les quintes, és a dir, tots els nascuts el mateix any, ens bategem d’alguna manera- es va auto-anomenar Quinta Efecte 2000, per allò dels ordinadors; i vist en perspectiva, no anaven mal encaminats.

Els del mil·leni són gent plenament digital, i mai no els sentiràs a dir allò de -la primera volta que vaig entrar a internet vaig buscar…. o va ser a la Universitat de ….-. També, diuen, són una generació bastant pública: ho publiquen tot en totes les xarxes possibles. Compren menys, però més per internet, i no solen xafar cap banc. Especialment per a firmar hipoteques, perquè, malgrat estar igual de ben formats (o més) que la generació anterior -La Generació X- tenen treballs precaris, o fugaços; diuen que busquen treballar en allò que els agrada, i que per això hi ha tants que han fugit del país. Els mil·lenaris són desterrats laborals, que han aplaçat forçosament allò que fins ara s’etiquetava com a “vida adulta”: casa, feina i xiquets. Se’ns cova l’arròs, als de la Generació X, i toca criar a la generació digital. Tanmateix, no estan per la labor; trista i principalment, perquè no poden.

Personalment, em trobe ubicada entre dues generacions: sóc molt jove per a la Generació X -vaig nàixer quasi l’any 80-, però un parell d’anys massa jove per a ser mil·lenària. Complisc el trinomi feina-casa-xiquets, però publique tant narcissísticament com els meus descendents generacionals a totes les xarxes possibles. Estic fortament digitalizada -vos ho explique mentre escric en un portàtil al llit i escolte música amb el meu smartphone, després d’haver publicat en no recorde quin aparell alguna bajanada pel face-.

Els mil·lenaris ho tenen mal en el terreny laboral: en primer lloc perquè la crisi els ha arribat als albors de la vida laboral. En segon lloc, perquè els antecedim els baby-boomers, una generació que s’apilotonava a les facultats perquè n’érem massa; i hem acaparat els llocs de treball abans que ells. Però note forts símptomes que és gràcies als milenaris que estan canviant els temps.