Els fills de la gran estafa
Hem estat pintant les parets de casa; però no com els meus fills, que les pinten amb plastidecor i retoladors, sinó amb pintura de veritat, a mode d’esborrador de barrabasades. És la primera volta que pintem des que vam entrar a viure a casa -un pis nou de trinca, cap allà l’any 2009-. Mai fins ara me n’havia adonat que està fet a presses i correres, amb desgana. Després, mentre pintava, calculava diversos factors: com de mal fet està el pis, a qui preu l’estem pagant, i a quin preu el vendríem. Per a fer-te una idea: és com si m’haguera comprat una camisa de H&M a preu de camisa de Gucci (o per l’estil). I ara, a l’hora de vendre’l, el mercat és conscient que la camisa és d’H&M, està portada, i que si poguera traure la tercera part del que em va costar em podria considerar afortunada. I no fa tants anys, eh? I no està tan gastat. I el que és pitjor és que no sóc l’única: l’engany és global. Som una generació estafada.
Els nascuts l’any 79 som fills de les acaballes del Baby Boom (fills dels xiquets de la post-guerra). Per tant, els anys 2000, quan els lligàvem amb llangonisses, es correspon a la franja en què el baby boom buscava pis per independitzar-se. I independitzar-se era tan fàcil! I clar, va passar allò de la oferta i la demanda: a més demanda, més te la claven. Estava escrit que anàvem a ser uns estafats. Però quan penses que se li ha sumat la especulació i altres males praxis, fa bullir la sang.
Ara bé, no crec que torne a passar. La piràmide de població s’està invertint i ja sobren cases. El pròxim boom per als especuladors? Els geriàtrics. Però tranquils, que encara falta.
I qui pagarà les jubilacions quan els del baby boom us jubileu? La generació d’un servidor. I quina serà la primera generació que es quedarà sense jubilació? Correcte, la meva, sinó abans la teva xD Ai pobres 🙁
Hola Pons, pel que puc llegir al teu bloc, o bé ets una persona intel·ligent en la vintena, o un superdotat adolescent. En cap dels dos casos estaràs molt lluny de mi quan jo estiga a punt de jubilar-me. Jo en tindré 70, i tu, com a molt, 50. Tu no em pagaràs la jubilació; ens la pagaran els nostres fills. De manera que et recomane que et planteges tindre família nombrosa, perquè si no, no m’ixen els números 😉 Però bé, això són figues d’un altre post.