El recull de la Catosfera Literària
Fa uns dies ja en parlaven Més content que un gínjol i Entrellum: El primer recull de la catosfera literària ja té portada. I quina portada tan rebonica! Ja fan ganes de llegir-lo! És una bona idea fer aquest recull: una manera de descobrir nous blocs sense deixar la vista a l’ordinador. Perquè això d’indagar a la xarxa d’una manera profunda en general es pot fer poques vegades -excepte per a Vent d Cabylia, que era un cas apart, clar. Ho trobava tot!-.
La portada és tan xula que em sap greu no ser-hi. Hi vaig enviar un text, però crec que no era dels més elaborats.
En això de literari, no sabia si es referia a que parlaren de literatura o a que foren literatura blocaire per se. De manera que hi vaig enviar aquest text (que enllace per si algú té curiositat) sobre la mort d’en Sebastià Sorribes, el pare Pitus. De fet, em plantejava si havia d’enviar o no un text. És cert que tinc un apartat que parla de llibres -l’apartat on està inclòs aquest post mateix-; però no és un bloc exclusiu de literatura, o no en parla amb tanta freqüència com els blocs que tinc enllaçats sota l’etiqueta de Blocs literaris.
Després, me’n vaig adonar que no havia de tractar de literatura, sinó que havia de ser un post bonic. I vaig pensar que hauria d’haver enviat aquest altre (que també enllace per si algú té curiositat). En tot cas, quan hom escriu cinc posts a la setmana -vaig a èpoques-, necessàriament sacrifica qualitat, (a no ser que un siga Joan Josep Isern).
Hi ha blocs que s’actualitzen una vegada a la setmana i són un treball de boixets literari. Probablement són aquests els que trobaré al llibre. Bé, em consola pensar que tindré la oportunitat de conèixer a altres blocaires. I també saber que el llibre tindrà representació familiar: Emili i Juli. Em fa molta il·lusió veure’ls en un llibre tan bonic!
Espere que la iniciativa es mantinga, i que cada any a tots els blocaires que escrivim en valencià ens conviden a rebuscar entre els arxius per trobar una digna representació de la nostra essència. Qui sap, potser l’any que ve tindré més sort 🙂 En tot cas, ara per ara el recull ja està en marxa, i tinc ganes de tindre’l entre les mans, i ficar en nas entre les vides, els pensaments, de tota la gent que té la traça i la paciència de mantindre aquests diaris virtuals.
em va passar el mateix: ignoro si és perquè el text que els hi vaig fer arribar no s’adeia als paràmetres que havien dit. De totes maneres, és bo que hi hagi iniciatives d’aquesta característica. Ah! i esperem més registres de pluja!
Sí, el tema dels paràmetres podia ser un poc confús. Ja et dic, jo ni tan sols sabia si participar-hi. Ara, vist amb perspectiva, estic contenta d’haver-ho fet.
Per cert, que El pèndol de les petites oscil·lacions també en parla, en aquest post, que m’ha agradat molt.
No és per res. Però em sembla molt bona la idea. A mi el que em passa és que cada dia tinc més per llegir (i això que ara estic de baixa… ja veurem quan agafe l’alta com m’ho apanye…
Un beset.
Àngel