La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

El pont sobre el Drina

Sempre que comence a llegir El pont sobre el Drina alguna cosa em canvia radicalment la vida. Ho tinc comprovat. El vaig comprar en octubre de 2001 -sempre apunte el mes i l’any en la contraportada, quan compre un llibre o quan me’l regalen-, i ho vaig fer probablement per a l’assignatura “Història de les literatures eslaves”.
Al cap d’un mes, la vida se’m va capgirar de dalt a baix: vaig tornar a la nau nodrissa definitivament, a La Font.

La següent volta que ho vaig tornar a intentar va ser l’estiu de 2004, l’estiu que vaig conèixer a Emili. I això també em va capgirar la vida. De fet, el llibre era el senyal distintiu acordat per a reconèixer-me al concert de jazz on quedàrem, ja que portàvem setmanes escrivint-nos correus electrònics diaris sense cap excusa per tornar-nos a vore passades les conferències de la Universitat d’Estiu de Gandia, on ens havíem conegut.

Anit vaig tornar a casa a les onze, després de, suposadament -i em pique la closca tocant fusta-, haver acabat l’últim examen de magisteri. Em queden alguns treballs per entregar -perquè acabar magisteri és més complicat que acabar una partida de tetris-; però tot apunta a un punt d’inflexió, tard o d’hora.
I com, aquesta volta sí, és en condicions controlades, anit vaig tornar a agafar El Pont sobre el Drina sense cap por, sabedora que no hi ha millor manera de fer certs canvis que de la mà de la deliciosa escriptura d’Ivo Andric.


  1. jugant al tetris sóc un desastre, però juraria que la partida només s’acaba quan perds. espero que acabar magisteri sigui més dolç…

    per cert, hem de mirar si al final podrem fer el cafè, eh? 😀

  2. Uo! Tinc el mateix llibre, segurament comprat per la mateixa assignatura, amb el mes i l’any marcat. 😛

    Potser començar-lo de nou, sense por,  ja és un canvi important! 🙂

  3. Hola
    Jo pense que realment el llibre et fa vore les coses positives. Per a tú es com un estimul de percepcions y fets agradables. 
    Adeu  

  4. Quines coses,

    he entrat per curiosejar com faig sovint als blogs de la comarca, i m’ha sorprés alegrement tenir notícies d’un llibre que tinc ací a punt de començar, des de fa un parell de mesos. Les literatures europees menys occidentals donen molt de sí..

    Salutacions
    Roger

Respon a carme Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.