El poema és sobrer
Escriure en un bloc té alguna cosa de perillosa: que si hom escriu sobre els altres, aquells altres es poden enfadar. Ja sé que de vegades he escrit passant-me aquest perill pel forro; però aquest post està dedicat a una persona que de ben segur que no s’enfadarà, i per unes raons que em fan vindre ganes d’escriure en majúscules, però no ho faré, perquè si cride massa encara m’expulsaran de la sala d’ordinadors. Maite, la meua germana -Maite Insa, si sumeu dos més dos-, acaba de traure a les llibreries el seu primer recull de poemes: El poema és sobrer.
Va ser en la primavera d’aquest any que guanyà el Premi de Poesia Ciutat de València -en valencià-. I tota la família acudirem en massa a l’entrega de premis. I ara…
… ara es veu el resultat de l’esforç materialitzat en el llibre que publica Bromera. El poema és sobrer n’és el títol. Es tracta d’un poemari que resulta tan proper com la terra, i té un estil d’aquells que fan ganes de llegir-ne més, de poesia. Parla de les coses properes, i quotidianes, i de la distància -o no- que suposa aquest món del de la poesia.
A més a més, m’omple d’orgull veure el seu nom, guanyadora d’aquest premi, al costat d’altres escriptors que l’han guanyat en edicions anteriors, gent com Manel Garcia Grau, Josep Ballester, Antoni Defez o Empar de Lanuza.
El llibre ja està a les llibreries, ja ha eixit. I a qui tinga curiositat, trobarà més informació a la pàgina de Bromera www.bromera.com, i, dins del menú que apareix a l’esquerra, dins l’apartat del premis (recordeu, Premis Ciutat de València).