La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

El món a través de Gauss (II). Alumnes

Després de viure més de 20 anys com a alumna a 3 escoles i 4 universitats diferents n’he vist de verdes i de madures; i també puc dir que l’alumnat es distribueix en una mena de campana de Gauss. Per exemple, les Olgues del meu curs, de la meua escola, excel·lien cap amunt; una servidora estava al promig, i després vaig trobar fracassos escolars a qui vaig perdre de vista abans d’arribar a COU. Els extrems, però, en arribar a la universitat solen difuminar-se.

En totes les aules -en totes, totes, totes- sempre hi ha alumnes per dalt, pel mig i per baix. I ja no em referisc a capacitat -que també es distribueix en forma de campana-, sinó a una mescla de capacitat, voluntat, entorn, actitud i intel·ligència cristal·lina. Amb aquestes cartes l’alumne pot jugar la partida, i vèncer les dificultats. O no. La tasca del professor és precisament aquesta, ensenyar-los les normes de la partida, i les millors jugades.

Per exemple, al Botànic de vegades hi havia qui havia de vèncer un entorn que no era el més estimulant per a l’estudi; una partida que des de l’inici ja es veia que alguns tenien perduda. Hi havia altres alumnes, els alumnes-formigueta, que dic jo, a qui no els sobrava capacitat; però vencien el handycap amb voluntat i esforç. Aquests, aprofite per a dir-ho, són els meus herois. I després hi havia l’espavilat o l’espavilada que tenia neurones de sobres, guanyadors d’una loteria genètica, a qui les coses no s’havien d’explicar dues vegades.

En la majoria d’assignatures que he cursat, hih avia raons suficients com per a que les notes es distribuiren en una campana de Gauss més o menys allargada. Per això, quan aquesta campana de Gauss ha tingut forma de nap esllanguit, ha estat més un reflex de les aptituds -o inaptituds o, en casos més extrems, mesquinesa- del professor que d’un defecte de l’alumnat. I és una cosa que espere no oblidar mai.


  1. Interessant, Marta. Però m’agradaria saber com avalua un mestre: cal primar la formigueta que s’esforça per arribar a un nivell, o al avançat que sense esforç ja ha arribat. Quina nota li posem a cadascún?

    No se, sempre he tingut eixe dubte… tinc arguments per a dues respostes, segons s’avalue per aptituds o per actituds.

    Personalment, també son els meus herois els que s’esforcen per arribar, perque crec que això els forma… encara que no sabria si posar-los millor nota final, que a la fi, és el que conta…

    Peral.

  2. Peral i Àngel, teniu raó, valorar els alumnes és una cosa complicada i difícil, on s’han de tindre en compte, com diu Àngel, aptitud i actitud. En tot cas, no és d’aquests detalls subtils dels quals em queixe, sinó dels professors que suspenen a la meitat de la classe, o que tenen un 75% d’alumnat que no es presenta per por a suspendre. N’he tingut un parell d’aquests, i crec que en aquests casos, és més pel professor que per l’alumne -i no eren assignatures especialment complicades, en principi; vull dir, que altres mestres donant la mateixa matèria tenien uns resultats infinitament millors amb els seus alumnes-.
    Si algun dia em passa, això de suspendre a la meitat de la classe , ja faré per investigar què faig malament… Besets!!

  3. Thanks a lot for providing individuals with remarkably remarkable possiblity to read in detail pandora bracelet
    from this blog. It can be so useful and also stuffed with a great time for me and my office co-workers to visit your site at the very least three times every week to find out the newest stuff you have.pandora bracelets sale
    emaigekighfib,And indeed, I’m also usually pleased with all the pandora bracelets sale
    dazzling cheap pandora bracelets
    techniques served by you. Certain 1 tips on this page are unquestionably the most suitable we have ever had.

Respon a Peral Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.