La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

El judici de l’oca

Presentem en una assignatura seria de magisteri una seqüència didàctica; sobre com treballar la fonètica i la poesia en anglés. Hem passat un mes parlant de les perspectives vigotskianes i piagetianes, del conductisme, l’innatisme i el constructivisme, i era hora d’aplicar tota la teoria en una bona pràctica. I posar aquesta pràctica a judici dels companys de classe. I em va tocar primera.

Una seqüència didàctica llarga, amb molta feina, que tenia punts febles. El professor demana quins problemes li podem veure al treball. Silenci. No hi ha tensió; el que hi ha és molta gent adormida i famolenca. Finalment, un comentari.

– Sí, bé, jo li trobe un problema: és que és molt avorrit això de la poesia, i no em sembla un bon mètode per ensenyar anglés als xiquets. Bé, la poesia i la literatura en general. Jo treballaria amb jocs.

Tant de Piaget i Vigotski per a això? Em vaig mossegar la llengua -encara em dura la llaga- per tal de no contestar-li que sí, que així, d’oca en oca, anirien pujant cursos fins arribar a l’ESO, on es fotrien una hòstia com si hagueren caigut a la casella del pou.


  1. …segons tinc entés, en l’ESO també continuen jugant a l’oca. El pou està molt més endavant – però és més fondo!

    I el que em sorprén del teu company no és que pense que la poesia és un rotllo (eixa opinió probablement és majoritària, entre universitaris de tota classe i condició, llevat potser dels cursos superiors d’alguna filologia, després de les "porgues" inicials). El que sobta és la desvergonya amb què ho proclama: abans aquesta gent tenia un fre. Però supose que em queda ben poc de temps de sorprendre’m d’aquestes coses, ben aviat les viuré en carn pròpia…

  2. És vergonyosa l’actitud i la predisposició d’aquest individu. Per jugar d’aquesta manera que vagi a un esplai o a fer d’animador sociocultural als hotels de vellets… A l’institut ja ens trobem el resultat de la pseudopedagogia d’aquests juganers que no saben de continguts específics de res. Endavant amb la teva vocació, Marta.

Respon a ricard99 Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.