El Gran Consell
Moltes entitats polítiques al món, en moltes cultures, han tingut el seu govern basat o recolzat en un Gran Consell; un òrgan composat per gent sàvia i, amb freqüència, de certa edat. El més semblant a un Gran Consell que hi ha hagut últimament per ací a prop ha estat el Gran i General Consell de Mallorca. Extraoficialment, però, hi ha un Gran Consell que es reuneix periòdicament a ma casa. El composen membres de La Font i de Turís, grans matriarques armades amb boixets que impateixen saviesa i experiència a tot aquell que vulga estar un ratet al menjador de ma casa.
Els dimecres per la vesprada, que és el dia que venen elles, el tinc lliure. No em puc permetre el luxe d’estar-me tres hores seguides prenent cafè amb elles, clar; però aprofite per a baixar a berenar quan detecte que la conversa està animada. I em puc passar una hora berenant només per sentir-les.
Fins que arribaren a les nostres vides, de Turís només en sabia que era l’últim poble de la Ribera Alta -enclastat en la Foia de Bunyol com una mena de Rincón de Ademuz valencianoparlant-, i que feien vi i mistela. Després dels dos o tres anys que fa que venen, conec les històries de molta de la seua gent, de les seues famílies. Vides de sants i dimonis que es passegen pel menjador de casa, caminant per damunt del so dels boixets, com Jesús per damunt del mar.
De tant en tant, aquests membres del Gran Consell em fan recomanacions. D’altres, se’n riuen d’elles mateixes; o expliquen les seues històries contextualitzades dins la Història del segle XX valencià. Em parlen de l’educació que els donaven les monges, de quan Blasco Ibáñez estava prohibit -i malgrat això elles el llegiren-, o de les vivències i reflexions polítiques durant la transició. I tot això mentre, com Parques, fan i desfan els fils, i veuen com passa la vida pel seu voltant amb un trellat difícil de trobar en la vida pública.
Recordada jove… En assabntar-me que t’has fet blocaire m’han vingut ganes de connectar-hi, amb el teu… És interessant de comprovar els assumptes que us interessen als joves. És refrescant… de veritat. Però, ai, els de la vella guardia, tal vegada per vici professional (no sé si dir-ho “deformació”), mirem també les formes. I mira -i no exagere- porte unes quantes entrades a blocs i m’hi trobe sovint amb alguna coseta diguem-ne millorable, per això he titulat aquesta primera col·laboració “senzill consell”: Nosaltres tenim dues lèxies: POSAR i PONDRE; per tant, una cosa és COMPOSAR i una altra COMPONDRE (aquest és dels artistes, siguen músics, o literats, o agrupadors del que siga). És per això que els consells es COMPONEN… i, de vegades, es descomponen.
Serà qüestió de passar per ta casa i veure com COMPONEN les meravelles les boixaderes (les hi dieu així?).
Fins la pròxima, jove. I que sigues una bona mestra, ara que t’hi dediques, segons que t’he llegit, al teu bloc. De segur que podràs fer una bonica COMPOSICIÓ vital, entre il·lusió, coneixements i la saviesa que els mestres d’abans et deixes infondre.
Endavant…
Fusterianament
unes quantes persones: i totes elles de gran trellat. Si et dic açò és perquè voldria que feres arribar a estes “DONOTES” (a l’estil planià del terme) que vaig conéixer mossén Vicent Ribes i Palmero (DEP) i, de veritat, quina gran persona… era capellà, cosa que encara diu més al seu favor…
Gràcies