La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Diccionari d’una ociosa

Estrene categories d’enllaços! Després de pensar-hi, rebuscar i remirar per la xarxa, he arribat a la mateixa conclusió que Goffman: que no es pot etiquetar, que no tot en la vida és o blanc o negre. Però Goffman no era blocaire, i jo sí. De manera que m’he passat les conclusions del meu estudi empíric no-experimental pel forro, i he elaborat noves etiquetes. Per a facilitar-me la vida, ho he fet en forma de diccionari.
Ara que ja ho tinc tot net, embolicat i amb un llacet per adornar -i m’apuge les ulleres de sol que porte, que se’m cauen pont-del-nas avall- em sent amb l’obligació virtual de donar algunes explicacions.

Peu de foto: a dalt, Neo, amb ulleres de sol -enlluernat per la netedat- mirant-se el meu “nou” bloc. I no sé si li acaba d’agradar; és un tio un poc raro.

Finalment, després d’intents infructuosos, no he pogut escapar de la dicotomia territori/altres. El meu professor de Noves Tecnologies a la facultat estava fascinat amb la globalització, i amb el fet que poguérem ser amics d’un australià i conversar-hi diàriament, compartir arxius, música, fotos… però se li passava per alt una cosa: per a què volem parlar amb els australians? Tenen la gràcia que l’aigua del seu bidet gira al revés. Però -sense voler desmeréixer-los-, en general hi tinc poc interès. La gent que s’omple la boca amb la globalització s’oblida d’una cosa: de la tendència natural humana a relacionar-nos amb els del nostre entorn físic, fins i tot a través d’un entorn virtual -que per definició desafia la coordenada espai-.

Tenint tot això en compte, el meu diccionari d’enllaços es reparteix entre gustos, territoris i temàtiques. Els territoris bàsics són: Safor, Albaida i Ribera. I després, en un territori més borrós i desdibuixat, he englobat la resta de valencians en l’apartat de València. Pel que fa a gustos, tinc adiccions, encantaments i passejos.

El perquè ubique un enllaç en un territori o en un gust és una sensació personal, una decisió que depèn de coses subtils i subjectives, d’una visió que quasi qualificaria d’íntima i personal. I com les coses íntimes i personals varien de tant en tant -mensualment, com a mínim- és possible que l’ubicació dels enllaços vaja canviant segons els vents, les hormones i la història del meu pensament. En molts casos podria donar tantes raons per a posar algú en un lloc com en un altre. En altres casos -com en l’apartat Casa-, les consideracions són quasi inamovibles. Tot això, enllaç a enllaç, he intentat explicar-ho en un esborrany anterior, però m’ha quedat terriblement llarg, i més que un post, semblava una llista d’excuses.

En tot cas, m’agrada haver tornat a classificar-ho tot dins la seua caixeta, com una matriuixka. És possible que les coses vagen canviant amb el temps, i no dubte que algun dia tornaré a agafar l’aspirador i tornaré a canviar les caixetes. Però, fins llavors, espere acostumar-me ben prompte a aquest nou ordre virtual.


  1. m’ha encantat. És molt coherent i et facilita mooolt trobar a qui busques. He de confessar que use sovint el teu blog per a entrar a altres que m’interessen i que tens enllaçats. Així que em ve com l’anell al dit.

  2. Bona nit!

    Tres comentaris:

    0. Un 10 per a la nova classificació. El teu blog sembla una d’eixes ferreteries antigues on hi havia darrere del taulell una paret farcida de mil i un caixonets de fusta on d’hi podia trobar de tot. Bon treball!

    1. He llegit en una entrada anterior que tal volta hagueres actuat millor si no t’hagueres complicat la vida amb tant d’enllaç. Mira, ara que ningú ens escolta, si T a F té un disseny tan simple i minimalista no és per cap objectiu premeditat sinó simplement perquè els meus caps i promotors de la bitàcola no s’aclarien i ja feren prou en ficar a rodar la pàgina. Així continuem per evitar trencar amb l’esperit inicial.

    2. Moltes gràcies per haver-nos col·locat en l’agrupació Riberenca. Ara amb tot l’equip que hi ha a dintre: Tobies, Joan Carles, Urbà, Enric, Josep, Ricard…ben segur que guanyaríem l’Eurocopa.

    3. Moltes novetats al teu blog, però cada cop em costa més desxifrar el codi de comprovació. Que no hi ha algun de més fàcil? És que som de poble menut i ja saps el que diuen…

Respon a VK (Tirant a Fotre) Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.