La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Desitjos d’any nou

Un estudiant de Belles Arts ha fet un experiment a la plaça del poble. Ha penjat un arbre dels desitjos. El primer desig que hi ha ficat, evidentment, era que el professor li posara bona nota. A l’arbre tot de gent del poble hi ha deixat immortalitzats tota mena de desitjos, d’aquells que arranquen un somriure: que l’equip del poble puge a primera divisió, tindre una nova mascota, ser un gegant… també hi he llegit desitjos més profunds, dels que posen la pell de gallina: que els pares no se separen, o que la germaneta d’algú es cure. 

Jo no en tenia, enguany, de desitjos. Des de fa uns anys cap ací la felicitat augmenta a ritme aritmètic, i tanta felicitat arriba a espantar-me per moments. Aixina que he arribat al punt de:-que em quede com estava prou. No vull que res canvie. Però llegint l’arbre dels desitjos n’he llegit un que adoptaré amb el permís de l’anònim que el va escriure, i que faig extensible a tothom: Per al nou any, desitge salut i faena per a tots. 


  1. Hola!!! Marta, la idea de l’arbre es de poetes,  el  final  de collita pròpia  “salut i peles”  bo per  tots. Has  endevinat  el pensament de grans i menuts, de avis  i nets, sans i malalts. Jo afegiré prou salut i prou diners.      

  2. Passava per desitjar-te BON ANY NOU 2011!!

    Ja veig que ja et va bé un “anar fent”, amb salut i l´alegria de la teva filla.
    A mi si em toqués la loteria també m´estaria bé. Però com deiem en un dinar familiar: anar fent…sempre hem treballat per viure.

    Salut i peles!!

Respon a Jes Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.