La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Coses que mai no et van dir

Fa uns dies l’osser, a Cafè en Gra -que m’agrada llegir amb feqüència-, posava el dit a la llaga (o vaga) dels docents (o “in-docents”). Ja li vaig comentar que si valia la pena que la societat es molestara per alguna cosa, aquesta cosa era l’educació, la llavor del futur. Sé que aquesta reacció de Josep es legítima, fonamentada per tot el tràfec que es porta el professorat organitzant vagues. Ara bé, ni estan tots els que són, ni són tots els que estan: hi ha coses que als mitjans -i ho diu una ex-periodista- no apareixen mai, perquè no són actualitat.

Com per exemple que el Congrés Internacional d’Interacció Comunicativa i Ensenyament de Llengües de la Universitat de València està ple de mestres, de gent que ve de Portugal, Alemanya, País Basc, Argentina, Anglaterra o Catalunya, per a mostrar projectes educatius engrescadors; que estem efervescents d’idees per aplicar a l’aula; que sabem que tota aquesta feina que fem -o farem-, malgrat la il·lusió, a voltes serà com remar a contracorrent.  
Hi ha alguna gent que s’ha tret dies de vacances del calendari per vindre ací, a millorar la seua feina de mestre. Hi ha altres que tenen el privilegi de poder utilitzar dies per a I + D. I també ens podem trobar, buscant en la geografia escolar, professionals que no volen I + D, i ni ganes. Ací, a València, llegint el post absolutament legítim de Cafè en Gra, em sap greu que la feina que es fa, la il·lusió i els projectes es vegen enfosquits per aquesta fama audiovisual de les vagues. I que el que més greu em sap de tot és que la fama audiovisual, més que dels mitjans de comunicació, vinga potenciada per algunes actituds d’alguna gent del gremi; però doneu temps al temps, i un poc de fe i un molt de feina, i la tasca de la docència tornarà a ser degudament considerada.


  1. Hola Marta!!

    Des de fa un parell de dies, vull fer arribar la meua il·lusió docent a un centre de la teua Safor, tan estimada…a Villalonga!! per cert, estic amb una amiga teua, Isabel d’Almoines, a qui he enviat records per a tu.

    Besos.

  2. D’acord amb el que escrius, i sobretot, et desitjo tot el millor. Aquesta setmana ha estat terrible amb tots els comentaris, crítiques, estadístiques referent al sistema educatiu i als mestres. Hi han mestres extraordinaris, molt bons, bons, normals i aprofitats, com en totes els estaments. Mestres que han de lluitar amb tota la burocràcia, i que encara ténen temps i ho desitgen de fer de mestre. Mestres que s’han apuntat a unes oposicions per tenir feina segura, però sense vocació.

    La majoria són mestres extraordinaris i els que toquem de peus a terra ho sabem; la veritat però és que la fama audiovisual com molt bé dius ‘ tira ‘ ….
    El que preocupa és que després de la mort del dictador he perdut el compte de les lleis d’educació i sistemes educatius que s’han posat en pràctica ….
    Segur que els teus alumnes seràn feliços amb tú.

Respon a valldalbaidi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.