La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Concurs de radiografies

En la poca experiència com a docent, podria dir que m’he trobat en quatre circumstàncies molt distintes, una a cada punt cardinal: de la classe mitja-alta anglesa vaig passar al Bronx, i més tard, de la Vila perifèrica he passat al cor de la Marina. I les condicions de treball d’un lloc a un altre canvien completament la vida d’una mestra. Ací va la comparació de les dos últimes radiografies laborals.

La norma, a la Vila, era la suficiència. No hi havia classe on no hi haguera una perla d’aquelles que et fan plantejar-te la teua feina no com a un treball relacionat amb la lingüística, sinó més aviat amb els serveis socials. Recorde el *Kevin, que cantava flamenc quan jo intentava posar cançons en anglès. Carmen i Rosario venien quan els pareixia, i desafiaven a companys i mestres. 
Orba, en aquest sentit, és tot el contrari. Els alumnes demanen excuses quan s’han deixat alguna cosa de la classe -sense que jo els la demane-. Obrin amatents les pàgines indicades, fan callar els companys que parlen quan no se’ls demana, i fins i tot m’he trobat amb alumnes que fan més deures dels que pose. I a mi, que m’havia enfadat perquè m’havien enviat lluny de La Font, se’m cau la cara de vergonya quan recorde l’emprenyamenta. Potser dinaré fora de casa, però emocionar-me cada volta que isc de classe pel bon comportament que han tingut els alumnes és una cosa que no té preu. 

Si algú té curiositat per saber com és Orba, La comtessa d’Angeville i Toni de l’hostal hi han anat


* No cal ni dir que tots els noms dels alumnes que apareixen en aquest bloc estan readaptats.


  1. Ai, Marta…jo ara estic en el sentit contrari que tu. He passat de l’any passat a Villalonga, on TOTHOM parla valencià, i fins i tot costa escoltar el castellà, a Elx, on en un tercer d’ESO estic donant els números, els colors i les parts del cos. A banda, i sobretot, de la impersonalitat entre el claustre.

    Què hi farem…

  2. Que la foto és a L’Alqueria, que l’exalguacil va arreglar eixa casa per a la seua princesa d’Orba (perquè la xica era d’Orba després de ser de no sé quin lloc del Marroc) però la va fer al meu poble!! Li va arreglar el palau pa que ella deixara de treballar en Orba i se’n vinguera cap allà, però al final es va casar amb la seua amiga en lloc d’amb ella, i va llevar el nom, que el nom de la xicona estava escrit dins del cor. I el cas és que al remat de tot crec que ni viuen (ell, l’exalguacil, i l’amiga de la que era la novia fins que es va casar amb la seua amiga), que tenen llogat un pis a Cocentaina perquè no hi hagué més diners per a acabar la casa. I bueno, tinc que fer una foto un dia des de la terrassa de cals meus pares, que es veu el minaret que li va fer i tot, un senyor palau!

Respon a Comtessa d'Angeville Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.