La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Companyia vegetal

Tinc aquest post a la recambra des que tot va començar, però l’amor vegetal de Lucrècia i l’inici de la campanya de la Piga m’han incitat a, per fi, deixar-lo escrit. 
És evident que no puc tindre animals de companyia a casa; des d’aquesta resignada butaca albire pràcticament tota la casa. No cal dir més. Però he trobat la millor manera de tindre una de les companyies més divertides -i relativament menys espaioses- a què puc aspirar: els girasols. 

Fa uns mesos vaig comprar unes llavoretes de girasols. Els vaig estar cuidant i observant amorosament dins de casa, protegint-los de les inclemències de març fins que va ser l’hora d’eixir al món exterior: el balcó. Al llarg de les setmanes cada dia han anat donant una alegria. Que si mira que aquesta fulleta és nova, que si pareix que li ix d’ací un brot. Però va arribar un moment en què, com programats per un cronòmetre biològic, començaren a reaccionar a la llum del sol com sargantanes. Un dia, quan vaig eixir a regar-los a les set, me’ls vaig trobar girats de cul al dormitori, tots alhora, muntant guàrdia cara al mar. Per la vesprada,  en tornar cap a casa em saludaven agraïts, mostrant-me totes les fulles. Va ser d’un dia a un altre, ho jure, i el seu joc capriciós m’ha portat de cap tot aquest temps. El naixement de les flors -grogues i grans com ulls sorpresos- m’ha decorat la primavera. 
 
I trobe que per a tota aquella gent que realment no puga tindre animals de companyia, que no els agafe i després els abandone. Si hom vol diversió i alegria en tornar a casa, els girasols són una alternativa inofensiva i gratificant, que només demana a canvi un rajolinet d’aigua. 

  1. Jo tinc el balcó plenet de begònies i petúnies i margarides, i és una gràcia.

    I tant que fan companyia! I no cal treure-les a passejar.

  2. M’agraden molt els girasols, és com si estagueren més viu que la resta de les plantes, això d’anar girant em meravella.
    Al llenguatge de les flors, el girasol representa la dignitat, adoració i alegria infantil.

    Una bona mascota.

    ciber-besets florals

  3. Ui, animals, diu!
    No sé jo… Si els haig de cuidar tan bé com a les plantes… Sempre demano que siguin fortes, que no s’hagin de regar molt i que no necessitin molta cura. No sé com ho faig que tot i així, només passar per la porta de casa meva ja es moren…

  4. Acostumada a viure al camp, quan vaig translladar-me a la ciutat trobava a faltar molt les olors de la terra… Sempre que he tingut balcó, per xicotet que fora, l’he omplit de plantes. Aixina i tot, la companyia vegetal no és comparable a la d’un gos (sóc un poc anti-gats). De tota manera, pitjor és no tindre res. 

    Mai he tingut girasols, potser els guarde un raconet a la nova casa que tindré en octubre 

  5. quasi se’m moren totes. I ara ja tinc Kira (de tres anyets) perquè, ho haig de dir, visc en una casa de poble i en un poble. 

Respon a desficiosa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.