Comerç local
El diagnòstic de Ferran va comportar un canvi de casa; des de fa vora dos anys vivim al centre de Gandia.
Val a dir que com he viscut a molts llocs, m’adapte bé arreu, però mentiria si diguera que no gaudisc com una xiqueta del meu erasmus improvisat a la capital de la Safor. Creuem l’avinguda i tenim davant nostre la milla històrica de Gandia: carrers peatonals, més o menys tranquils de trànsit, plens de botigues i vida -llevat de quan vivim confinats, naturalment-.
Per això aquests Nadals, que he estat de millor humor que els dos últims, m’he animat a fer la carta als reis i al pare Noel i al tió a les botigues locals -cosa que potser he delegat més en altres ocasions-. I hi tenim DE TOT. Si he de ser sincera, els reis només han xafat un gran centre comercial per a agafar una cosa que només sabia trobar allà. La resta de coses, grans i menudes, no arriben de l’orient -exprés-. Arriben de poc més de 500 metres a la redona; d’una redona on et diuen Bon dia Marta, com estan els xiquets. I respons que millor que mai, i com mola la vida quan vius a prop de tot.