Campions!
Me’n vaig a València amb els tacons posats per a fer ressonar les meues passes, amb aires de victòria, i transpirant orgull en comptes de feromones. La veritat, en aquests temps de competitivitat que corren, la victòria és una satisfacció rara. Però aquest ja no és el nostre cas. No, després d’aquest cap de setmana.
La televisió ho mostrava en grans xifres roges; Canal 9 va estar més d’una hora retransmetent-ho, saltant-se, fora del que és comú, la desfilada del 12 d’octubre. L’àrea de la Safor i la Marina era la campiona del dia en rècord de pluges. A casa hi teníem un dinar familiar, i vam estar fent la mar de gresca. A fora, vinga a ploure. A dins, a dins la plantalla, observàvem atònits com novaiorquesos, la caiguda en directe de la nostre torre bessona particular: el pont de Beniarbeig
Murla i Orba completament incomunicades. La Font, incomunicada per tres de les quatre carreteres que ens aporten alguna influència del món exterior. Aquella nit jo "tenia novia"; a Rafelcofer, l’únic poble al qual es podia anar des del poble.
Ara ja han passat un parell de dies. Després d’aquella tempesta el sol ha tornat a lluir, burleta, dia sí, dia també, satisfent la nostra necessitat de Vitamina D que portàvem acumulada, i una certa mala llet que alguna persona del meu voltant no s’ha esforçat per reprimir. Jo torne a la capi amb un rècord a les espatlles.
Després del que ha succeït, a qui torne a sentir cridar allò de "Agua para todos" li pense donar una aixaeta i un bitllet en el tren de rodalies cap a Gandia, indicant-li que per mi pot fer un trasvassament Serpis-Túria pel mòdic preu d’arreglar tots els màrgens solcits de la Safor, i netejar per damunt el desastre en la Marina.
Com xalo llegint lo teu bloc!!! Enhorabona!!! I enhorabona a ta germana pel llibre de poemes, només he llegit el promocional de Bromera, però m’ha semblat que n’hi ha per sucar-hi pa!