Arrancà de burro
Torne a València i em tope de morros contra la quotidianetat com qui s’estampa contra una paret per accident mentre corre mirant cap arrere. Mil llibres que he de tornar a la biblioteca, mil treballs que he de fer i no he fet perquè estava fent una altra cosa més important i de més envergadura, i per si fóra poc, la nevera està congelada, perquè algú es va deixar la nevera al 7, i anit quan vaig tirar a fer-me un got de llet, el pot de llet tenia mig litre de líquid compacte. Espectacular.
He aprofitat l’hora que tinc perduda de onze i mitja a dotze i mitja per anar al super i reomplir nevera i rebost amb recursos comestibles. I aquesta vesprada he d’anar a buscar paper. Què trist és recomençar -el que siga, el final del curs, el principi de l’any, el final del pis, o el principi de mes- rodejada de tanta decadència! Amb lo bé que s’està a casa, qui em mana a mi tornar a Monteolivete!
En tot cas, sembla que tothom estiga com adormit. Els nivells d’exigència, tot i que a aquestes alçades de curs haurien d’estar en màxima alerta, estan, ara per ara, tan congelats com les carxofes que una companya es va deixar en la nevera. La setmana que ve, sense anar més lluny, tinc el primer examen. Bé, ara estem badallant i estirant-nos. Demà, quan ens haguem pres el cafè i ens haguem fet una idea general del panorama, ens agafarà una taquicàrdia. Revisaré els posts del mes d’octubre, on deia que estava desficiosa, i voldré entaforar-me dins l’ordinador, tornar arrere en el temps, eixir de la pantalla en el mes d’octubre, i clavar-li a la Marta tarambana d’octubre una bona "bescollà", per fava.
Ànim, Marteta! Espai i bona lletra, i ja voràs com tot acaba bé. No et descuides, però, i treballa de valent. T’ho diu algú que està en la mateixa conjuntura. Per cert, una editorial t’ha enviat un paquet a casa. M’ho va dir RP.