Aparador
Publicat el 19 de novembre de 2009 per martainsa
Les veig tots els dimarts i dijous a les nou i mitja, escampades al llarg del mateix aparador, mentre conduisc des de la meua insultant estabilitat de funcionària aficionada a la natació. Hi ha dies que les mire més detingudament, quan hi ha trànsit. Però en general passe com una exhalació i amb un cert sentiment d’impotència. Hi ha qui diu que són elles les que trien la seua feina. Jo no n’estic tan segura.
En ocasions hi ha redades. Alguna vegada m’han parat els agents de la Generalitat -tenim policia autonòmica!- per a identificar-me tot passant per aquell carrer, mentre ells fan la seua feina. Mai no sé ben bé contra qui o contra què. Contra les màfies, espere. Perquè elles són l’últim esgraó, el més sórdid, el més dèbil. El sac de boxa que rep per totes bandes.
No entenc els qui afirmen, quan resorgeixen els debats de la prostitució, que a elles ja els està bé. És massa coincidència que els agrade la feina als mateixos estaments de la població, els més indefensos, els més marginats, els més maltractats. I tampoc entenc perquè és, en general, el mateix gènere el qui frueïx amb la venta del propi cos. No són les dones. Són problemes més profunds que s’exterioritzen en la mateixa carretera, equidistantment ubicats. La major part de la gent hi deu vore putes: cossos exposats. Jo hi veig dones exposades en un aparador d’impotència. Impotència a dues bandes: per elles, i per mi.
Publicat dins de Personatges | Deixa un comentari
Jo em sent avergonyit com a home que hi haja alguns homes que les “usen” com a mercaderia.
Jo hi veig impotència i por en les seues mirades. De lluny mai no he vist desig….
Enric
Gràcies per la teua que ha estat, també, la meua mirada. Ací ho pots veure, de fa temps http://espaiclaudator.blogspot.com/2008/07/les-meues-dones-vii.html
Records al pianista.
… Marta. per mé sque hi hagi gent que no ho vulgui veur. És clar, és més còmode i no esgarrapa la consciència.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/81558
Estic d’acord amb el que heu comentat -i escrit- tots, Sílvia, Enric, Príncep i molta altra gent que hi pensa.
Hola,
sap greu si estan dins d´una màfia, fa por que siguin mal tractades.
Per mi haurien d´estar legalitzades, i exercir la seva feina amb tota mena de condicions i seguretat, no oblidem que és l´ofici més antic del món, això diuen.
És un problema social, de poder. No és fàcil
La consellera Tura les anava a visitar a peu de carretera i tot plegat és molt complicat, les treuen d´una zona i se´n van a una altra, o les porten.
Totalment d’acrod.
Una altra funcionaria aficionada a la natació!
Petons principatins
Marsia