La vida versió Champions League

Última setmana lectiva abans d’abandonar aquesta font de coneixements per a tornar a la pau quotidiana de la terreta. Naturalment, és una època plena d’entregues, com també ho és l’època després de reis, on s’espera de nosaltres que ens passem el nadal fent treballs. I estudiar, quan? Ho vaig dir en alguna junta de govern, i no m’he cansat mai de dir-ho a les classes, quan ha fet falta:- No mos deixen estudiar! Mos volen furtar la paciència!

Brometes a banda, es nota aquest esperit "nadalenc": no és possible trobar un llibre a la biblioteca, a l’aula d’informàtica t’has de pegar colzades per a trobar un ordinador -i ara és hora punta! però he tigut sort-, i la gent fa llistes de sopars, i avisa als professors que el divendres no aniran a classe perquè estaran de ressaca: un argument que ha doblegat fins i tot a la professora d’Educació Física. No vullc ser una esgarriacriatures, però això no és seriós. Quan no hi ha pont, ens l’inventem. Quan és l’últim dia, perquè és l’últim, i quan és el primer, també perquè és el primer. El cas és no anar a classe. Clar, després és normal que ens demanen tants treballs.
A mode de comiat, acabe el post furtiu de hui amb una anècdota: l’altre dia una persona en una de les classes va fer el següent comentari:_ Si se suposa que som professors de llengua estrangera, hem de ser capaços d’ensenyar moro, també no?- Literalment, no ho invente. Immediatament em van vindre al cap tot de respostes que no vaig dir, perquè de tantes que en volia dir alhora, se’m va crear un embús a la boca, que afortunadament el professor va tapar amb un comentari. Em vaig quedar amb les ganes de respondre que en primer lloc el moro no existeix, i que després hauria de demostrar tindre una competència suficient en anglès per a atrevir-se a intentar aprendre un altra llengua. Si no m’enganye, era la mateixa persona que afirmava que ensenyar llengües amb poesia resultaria avorrit per als xiquets. Definitivament, a aquesta persona l’han portada a aquest món per a que hi haja de tot!! I és que hi ha gent que ni té vergonya, ni la coneix.