Acné
“Chuck Berry, Ramones, Elvis Prestley, Lou Read! Metallica Spreensting, Doors i BB King!! Podria estar dient noms tota la nit!! Que collons us donen per ser aixíííííííííí!!!!!!”
Em desperta els matins el Francino, explicant-me a l’orelleta les notícies que succeeixen en aquests móns de Déu -o en els móns de qui a cadascú li dóne la gana, vaja. Que no tinc manies-. I després de dutxar-me, vestir-me, desdejunar i obrir la porta del garatge al ritme frenètic de les notícies locals, quan m’assec al cotxe m’abelleix posar-me de bon humor. De manera que generalment, al cotxe, de bon matí conduisc amb Radio Pego, que posa una molt bona selecció de música, trenada amb anuncis d’herbicides amb un accent de la Marina que enamora.
Però hui Ràdio Pego no me l’encertava, la música. I com totes les emissores musicals tenen programes que fan riure a tothom menys a mi, preferisc recórrer al casset, que és una aposta segura -sí, el meu Ibiza és dels que encara tenen casset. Feu-vos a la idea dels anys que té!-. I he ficat un casset que he trobat a la guantera, que tenia pinta de ser més vell que la picor. I tant que era vell!! Tenia exactament 15 anys!!! Lax’n’busto m’ha regalat una pujada d’adrenalina! He rejuvenit fins al punt que no sabia si enfilar cap a l’escola, a donar classe, o a l’institut, a rebre’n!
Sé que el sentit de l’olfacte pot portar records d’infantesa, però l’adolescència és l’època de l’oïda, de la música forta, del burret amb fanta de taronja -i que em disculpen els d’Alcoi, però jo el “plisplai” me’l feia amb fanta de taronja-, i de les sabates brutes, enfangades i aixafades després dels concerts.
Hola,
no ens coneixem, però m’agradaria donar-te una informació. Ja sé que fa temps que vares parlar d’això de la casca, però de casualitat m’ho he trobat hui, perquè estic fent un recerca al respecte i m’he alegrat molt de vore la informació que dónes.
Al meu poble, ALbalat de la Ribera, això del roscón de reis la gent ho celebra, però els més grans ho senten com una cosa importada. En són conscients. Pel que fa a la casca fins fa uns quants anys s’havia perdut, però ara els forns els tornen a fer i la gent gran en compra per als nanos.
Com veus a Algemesí, no ho coneixen (o a la gent a qui has preguntat no i a Sueca, sí). Pel que jo sé a Alzira la gent gran també coneix la casca. Ara, si és viva o no, no en tinc ni idea.
Pel que fa a la caixa de la casca, si que no ho havia sentit mai.
Au
lax’n’busto! quins records! que divertiiiiit! Vaig beure’m la seva sang, vaig menjar-me el seu cervell, l’única cosa que no em vaig menjar van ser aquells ulls que em tornaven boig, els guardo en formoooooooooooooooool