En terra de bruixes
Deixa un comentariLes terres de bruixes i senglars són sempre indrets màgics i seductors, espais que s’amotllen al visitant per a fer-li l’estada agradable.
Aquest cap de setmana hem gaudit d’un d’aquests països, una raconada de món que, de llur ancestral rudesa, en va fer atractiu turístic i, llur atracció, l’ha convertit en el paradís del turisme familiar i reposat.
El vell caçador encara hi troba algun company de cacera que, entrat en l’edat dels savis, s’ho mira tot amb ulls experimentats.
La remenuda neta respira la grandesa dels paisatges, tot grontxant-se o perseguint la mainada que, ja de sortida, ha amistançat.
El paradís ara té carretera d’accés i els carrers nets i ben condicionats. Fins i tot les cases semblen de postal i el menjar, frugal, desprèn l’aroma del seu rude passat ancestral.
Aquest cap de setmana hem fet una escapada a un país ideal. Deixeu-me doncs que mantingui en l’oblit el nom d’aquest paradís terrenal.