El món a través de Gauss (I). Mestres

Des que me l’explicaren, tot sovint mire el món a través de la campana de Gauss. Fa més entenedors els fenòmens socials, els comportaments i fins i tot els individus que ens rodegen. Per exemple, en les alçades: hi ha gent altíssima, com Gasol; hi ha gent que té el promig mediterrani, com una servidora, i la cosa va baixant fins a trobar gent superbaixeta, com la Yolandita, la meua companya murciana d’erasmus a Polònia, a qui havia d’acompanyar a comprar perquè li costava arribar al prestatge del sucre. I la vida és aixina, com una campana de Gauss.

La campana de Gauss també és aplicable a altres coses que no es veuen, com la intel·ligència, la mala llet o el tamany dels sexes (bé, això últim es veu, però generalment no es veu aixina com aixina, pel carrer, com el color dels ulls).

La tasca dels mestres també es pot mesurar un poc per la campana de Gauss. Si em gire a mirar enrere, o si em descarregue en PDF les notes del meu expedient, puc vore reflectides les aptituds i actituds dels mestres que m’han acompanyat en la meua formació. Probablement en recordaré a dos o tres com mestres genials -que potser no són els que m’han posat la millor nota, o potser sí, però no és vinculant-, i a dos o tres mestres amb un talent inferior a la mitjana. La resta els puc anar situant al voltant de la campana, pels volts del promig -que és un bon promig, per cert, de notable alt-, i apropant-se a l’excel·lència d’aquells dos o tres mestres de qui n’he après molt més que una assignatura; m’he après una ètica, una manera de fer, d’aprendre i d’ensenyar.

I malgrat que la tasca del mestre es mesura subjectivament i no es veu, la valoració d’aquests mestres per part dels alumnes, de nosaltres, generalment ha coincidit; i potser no sempre ens han posat les millors notes. Però hom sempre té, amb aquells mestres, la sensació que ha obtingut el que ha merescut.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Reflexions sobre educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El món a través de Gauss (I). Mestres

  1. Lucr diu:

    Tots desitgem la mitjana, ni massa ni massa poc…

    Però això no funciona igual amb els penis, tots en volen més, sempre volen estar a la part final de la campana. Saps on dic, no? allà on es troben aquells pocs infeliços que tenen una mida de més de 20cm. Si, infeliços, perquè a nosaltres (a la majoria de nosaltres) no ens agraden de 20 ni més de 20, ens agrada la mitjana.

    ciber-besets mitjants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*