Superxiquets

Baixant cap a la celebració de l’aniversari del nostre nebot Jordi, el tio Emili i la tia Marta ens hem parat en uns grans magatzems especialitzats en joguets, amb temps per davant, per analitzar i estudiar el millor regal per al menut. I qui pense que hem aprofitat per a mirar amb nostàlgia cap endarrere, i agafar amorosament algun joguet amb la mirada en blanc i negre, està molt equivocat: hui en dia fins i tot el Monopoly està ja informatitzat!

No sé si és que fa molt de temps que no entrava en una botiga de joguines -acostume a regalar-los llibres o roba, als nebots-, o que l’última volta que vaig entrar-hi buscava joguines per a nadons, o que en els últims dos anys hi ha hagut una revolució tecnològica de joguets, però allò pareixia un altre planeta. Tot superinformatitzat, tecnologitzat, digitalitzat i exorcitzat fins al punt que semblava que a voltes només fera falta apretar un botó per a que la joguina jugara a soles.

En tot cas, també hi havia tot de xicotetes meravelles per les quals haguera pagat gustosament la mà esquerra per a tindre en el meu poder fa vint anys: en especial, un planetarium xicotet, portàtil, amb una guia d’àudio CD, i totes les constel·lacions. L’univers sencer en una caixeta de menys de 30 cm! Al final, creient que potser encara seria un poc complicat, o que caldria utilitzar-lo sempre amb la vigilància d’un adult, ens hem decidit per jocs a partir de 6 anys -segons les edats recomanades a les caixes-, per a que el xiquet poguera jugar amb la germana.

I no sé com ens ho hem fet, però en obrir els jocs, ens hem adonat que en realitat calia tindre el títol de batxillerat per a comprendre primer les instruccions, i després el joc. No sé qui estipula les edats per a cada joc: en tot cas, recomane que acomiaden al Kyle XY que es dedica a fer aquestes recomanacions i consulten a un xiquet de carn i ossos. La pròxima volta li regalaré el planetarium al xiquet… amb una disfressa de Superman, i quan s’acaben les sessions d’astronomia, sempre podrem volar junts una estona.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Apunts diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Superxiquets

  1. Hola,

    Ja conec el planetari aquest. Però també cal una mica de coneixement astronòmic per a traure-li el suc.

    6 anys em sembla ben poc per a aquesta joquina.

    Al teu servei per explicar-li al teu nebot com va, si t’hi decideixes….

    Enric, Pols d’estels.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*