La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Fantasia!!

La Carme, que és aficionada al còmic, em comentava en un d’aquests sopars virtuals que un dels dibuixants de còmic més extravagants portava una vida d’allò més normal, i vestia i aparentava normal. I algú li va dir alguna cosa semblant a:-Vaja, no m’esperava un tio tan normal dibuixant unes coses tan fantàstiques -en el sentit literal de l’adjectiu fantàstic-. I que probablement, continuava explicant-me la Carme, l’home podia ser tan normal perquè canalitzava la seua extravagància a través dels dibuixos. Imagine que a molts blocaires ens passa alguna cosa un tant semblant: i utilitzem el bloc a mode de teràpia. A més del bloc, jo tinc un altres sistema terapèutic per a canalitzar la fantasia: fer de contacontes.
Em dic Rodavolta, i el meu company ocasional de camí és Coco, un drac que té un trauma, perquè es pensa que és un cocodril, i li agrada estar-se a l’aigua, menjar contes i menjar-se als xiquets que es distrauen mentre ells els conta històries. Mentrestant, quan conta contes, moltes voltes es despista. I parla d’una tal Caputxeta groga, que anant pel bosc recollint rovellons es trobava una girafa que li preguntava:- Quant són sis per huit? I clar, l’audiència, d’entre cinc i set anys, es trenca les cordes vocals dient que no, que ni la caputxeta era groca, ni recollia rovellons, ni es trobava una girafa, ni molt menys li preguntava la taula de multiplicar del sis.
En realitat cobre per fer aquestes coses, però si algú sabera com em fa sentir per dins, segur que em farien pagar.
Ara que s’apropa el dia del llibre (Sant Jordi) tinc més tràfec que mai, i aquests dies, quan tornava a casa per la vesprada, crec que se m’escapaven els contes per les orelles, de tant d’imaginar-me què contaria, i com ho faria. Hui comença la ronda, i les papallones que tinc a la panxa, més que nervis, crec que són les caputxetes de tots els colors que ja es volen escapar per la gola. 
A la cuina, ja tinc el pot de mel perparat, per a endolcir les cordes vocals que el divendres estaran més rugoses que un fregall de rentar els plats. Em passaré el cap de setmana que ve muda, com un personatge de pel·lícula en blanc i negre; tant li fa. La teràpia val la pena!


  1. Recordem un vell grit de combat: l’imaginació al poder!”…com uma mena de contrapés enriquidor.

    Per a la gola, també farigola (timonet), o agrimònia.

  2. martona, ets un cau de sorpreses, un sol de primavera, una perla! i no sabia que et dedicaves també a contar contes!!!

    ara bé, el dibuixant de còmics en qüestió era bernie wrightson, importantíssim dibuixant de còmics de terror, i l’algú que feia el comentari era stephen king, en el pròleg de l’edició il·lustrada per wrightson de frankenstein. el comentari el feia explicant com s’havien conegut, quan van col·laborar per fer la pel·li creepshow (que no he vist perquè estic convençuda que deu ser fastigosa). ho dic perquè has aconseguit donar un aire informal al tema, com si ho hagués dit un amic meu o així que m’ha fet gràcia… 😀 no sé, jo suposo que l’stephen king deu estar acostumat a fer-se amb gent rara, no?  

  3. Estic segura que se’ls caurà la bava quan els contes contes.
    Que tingues un bon Sant Jordi, amb un llibre i una rosa!
    Per cert, m’ha encantat el post anterior, és molt interessant!
    Ens veiem prompte per classe!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.