Jet Lag

En una de les visites a Londres vaig estar a punt d’anar a Greenwich, a fer-me una foto al meridià. És una bajanada, perquè al capdavall el meridià també passa per Castelló o per Calp, i em para més a prop de casa. Però em feia il·lusió; en el fons, sóc una fetitxista d’aquestes coses. Al final no hi vaig anar, perquè el British em va absorbir tot el temps -i tot i així no vaig arribar ni tan sols a l’any de Crist-. I tanmateix, fins ahir estava convençuda que la Gran Bretanya estava com les Canàries, un meridià més enllà, i per això havia viscut durant un mes amb el rellotge retrardat. Però mon pare m’ha destacat el meu error: el meridià de Greenwich probablement és l’únic que tenen en comú Londres i Castelló.
I perquè viuen en l’hora canviada? No en tenen prou conduïnt al revés, o mantenint la lliura com a moneda quan la resta d’Europa -fins i tot Andorra o Suïssa- accepten l’Euro? Després de pensar-hi, crec que sé perquè: Perquè tenen els costums canviats, fan les coses abans d’hora i clar, si mantingueren l’horari europeu, no s’entendrien amb el contintent -o amb Euorpa, que diuen ells-. Quan en una societat alçar-se a les 6 del matí és normal -igual de normal que estar a les 9 de la nit dormint-, ha de canviar-se el rellotge a la força. I després, a la mínima que ixen de l’illa es troben amb Jet lag, com m’ha passat a mi.
En tot cas, crec que la son que tinc no es deu només al jet lag, sinó també als fet que he començat la nova temporada d’antihistamínic, per al pol·len, i això produeix somnolència. Des de fa uns anys, des de Sant Josep fins a Sant Joan, antihistamínic -té, mira, pareix un refrany i tot-.
Bé, ara quan m’acostume a l’hora valenciana hauré de fer el canvi d’hora de març -el dia 30, si no m’enganye; un canvi d’hora que està regulat pel Reial Decret 236/2002 de 1 de marzo, i em fa molta gràcia, això de regular aquestes coses astronòmiques per llei. D’ací a quatre dies em regularan els eclipsis de sol, ja voràs…-

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Apunts diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Jet Lag

  1. marieta diu:

    Va ser Franco que va decidir als anys 40s adoptar l’hora alemanya, en realitat els que vivim amb l’hora canviada som nosaltres…

  2. Urb diu:

    El meridià de Greenwich passa exactament per Almassora. A la platja, al terra, hi ha una placa que ho indica, i jo mateix m’hi he fet (em vaig fer fa molts anys) una foto. Digue-me fetitxista. Però l’error no és massa greu, perquè com de Castelló a Almassora hi ha un tren que vola…

  3. Xavier diu:

    Jo quan vaig anar a Londres sí que em vaig fer la foto amb un peu a cada cantó del meridià 🙂

  4. martainsa diu:

    Hola, Xavi! Jo a la pròxima me la faré, però en aquesta ocasió tenia prioritat el Partenó…

    Pel que fa al que deia Maria, em va entrar curiositat pel canvi d’horari a les hores alemanyes, i vaig anar a donar una ullada a un mapamundi horari. I es veuen coses ben estranyes a Europa. Certament l’únic país que va a l’hora és la Gran Bretanya. La resta, França, l’Esta Espanyol, Itàlia,… van conforme els rellotges suïssos… o alemanys, tant li fa. Polònia també està en aquest horari central, de manera que a Barcelona i a Varsòvia tenen la mateixa hora. Després hi ha una xicoteta franja on tenen una hora més, com a Estònia o Ucraïna, i la part europea de Rússia passa a tindre dues hores més. Tot plegat, ho veig molt descompensat. Com ens aclarirem amb una moneda si ni amb els horaris anem com Déu mana?

    Mentrestant… bé, no esperaré a anar a Londres. El dia que passe per Almassora em faré una foto al meridià 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*