Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

sol

Hui fa sol, després de setmanes de plugim i pluja i boira, un parell de dies de tramontana que ho neteja tot i finalment: el sol.
En dies com hui des de casa es veu el Terminillo, que està a cent kilòmetres de Roma, a l’Appennino abruzzese, bell, gran i blanc.
L’altre dia vaig saber (no ho he vist encara) que han florit els armelers.

A voltes, per veure primavera, només cal mirar en la direcció justa (i no llegir els diaris).



  1. Ai Marieta, no saps lo bé que ens anirien a Catalunya només uns quants dies de pluja! Els boscos fan pena i sembla que els arbres pidolin aigua.
    Molt bonica la fotografia del Terminillo. Me l’he guardada. Potser un dia hi pugui caminar, chi lo sà?

  2. Ací vam veure una lluna esplèndida els díes 21, 22 i 23. La seva llum  entrava per la finestra de casa. Respirar profondament, escoltant la música no més tard de 2/4 de 7 del matí.

    És una primavera diferent i mirar la lluna i no els diaris, recomforta.
    Els amelers del Baix Maestrat ja deuen estar florint….  Una mimosa que hi ha al passatge del carrer del costat de casa està exhuberant i és com un sostre que cobreix el petit carrer.
    Bona nit i bona lectura Marieta.
  3. Són el miracle més gran de l’hivern, aquestes flors blanques i rosades, fràgils i generoses, que surten de les tiges velles , cruiades i turmentades, dels ametllers per fer-nos tremolar i creure en els miracles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent