Hui fa sol, després de setmanes de plugim i pluja i boira, un parell de dies de tramontana que ho neteja tot i finalment: el sol.
En dies com hui des de casa es veu el
Terminillo, que està a cent kilòmetres de Roma, a l’Appennino abruzzese, bell, gran i blanc.
L’altre dia vaig
saber (no ho he vist encara) que han florit els armelers.
A voltes, per veure primavera, només cal mirar en la direcció justa (i no llegir els diaris).
Ai Marieta, no saps lo bé que ens anirien a Catalunya només uns quants dies de pluja! Els boscos fan pena i sembla que els arbres pidolin aigua.
Molt bonica la fotografia del Terminillo. Me l’he guardada. Potser un dia hi pugui caminar, chi lo sà?
Ací vam veure una lluna esplèndida els díes 21, 22 i 23. La seva llum entrava per la finestra de casa. Respirar profondament, escoltant la música no més tard de 2/4 de 7 del matí.
cap aquí amb els ulls tancats veuràs els ametllers que també han florit. Bona nit!.
Són el miracle més gran de l’hivern, aquestes flors blanques i rosades, fràgils i generoses, que surten de les tiges velles , cruiades i turmentades, dels ametllers per fer-nos tremolar i creure en els miracles.