La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Salcedo a la butxaca

El moment de la pausa és tan sagrat que si algun conferenciant ha allargat massa la seua ponència s’ha trobat parlant per a les parets -i per a una Marta amb cara de circumstàncies, que li fa cosa deixar-se a la gent amb la paraula a la boca quan té coses a dir i traça per a comunicar-. L’avantatge d’eixir més tard, tanmateix, és que en arribar a l’única màquina de la facultat em trobe amb els últims militants de la cafeïna trencant files, deixant-me lliure la trinxera de les monedes per a començar el meu propi joc: Game over, Marta. Insert Coin.
Ell arribà després d’aquest ritual, quan ja em trobava remenant el pòsit del cafè obcecada com un druida, intentant desentrenyar-hi el secret de la vida eterna, i rodejada de converses quotidianes.

Em va semblar que s’havia enganyat de dia, de lloc i de segle quan se’ns apropà preguntant-nos amablement si érem estudiants de filologia; la més jove era jo, de manera que era obvi que no. Tanmateix se’ns va asseure al costat, i en només cinc minuts ens explicà les quatre carreres que havia estudiat, els viatges a Nord Amèrica, a Puerto Rico -amb els marines americans-, en un valencià exquisit com un glop de mistela amb xocolata, amb accent navarrès. Només cinc minuts. Si m’hagueren donat una horeta més amb ell, hauria pogut escoltar cent anys de soledat.
El que més se m’ha quedat gravat a la retina d’aquesta trobada, amb el pas dels dies, és la bellesa arquitectònica del seu rostre, la que apareix en les expressions artístiques exactes; unes faccions dibuixades amb esquadra, cartabó, compàs i paciència, fetes per arguments en favor de l’existència d’un ens superior.
Cada volta que pense que em vaig quedar sense l’últim dels meus avis als 13 anys, se’m trenca l’ànima; després de conèixer a Salcedo m’han vingut ganes d’adoptar-lo, demanar-li que siga el meu avi, i emportar-me’l a casa dins la butxaca. Encara que siga a la butxaca del meu bloc.


  1. Els Blogs de La Safor
     
    Aquesta pàgina pretén (de forma modesta i totalment artesanal) ser el punt d’encontre del panorama blogger de la comarca de La Safor. Un punt on poder trobar d’una forma més fàcil aquestes pàgines tan interessants i que esperem que tots ens ajudeu amb el vostre granet de sorra a ferla més gran i activa.
    L’idea va nàixer de una xarrada a càrrec d’Enric Morera i el nostre alcalde Orengo al Casal Jaume I sobre els blogs i la política. Això em va fer pensar que fea falta coordinar aquest nou món emergent i que tant de moda s’ha posat en els últims anys.
    Esperem que no siga una moda que pasa pronte. Així mateixa, a l’hora d’elegir un link per aquest blog, no s’ha pogut utilitzar ni es mots de "gandia", "la safor" o "safor" a seques perque algú els va registrar ja fa anys (i abandonats estàn per desgràcia)
    Així que bo, espere la vostra ajuda i colaboracions aportant nous links de gent saforenca, encara que aquestos estigen a altres parts del pís o fins i tot a l’estranger. Publique-los ja siga mitjançant comentaris o envieu un correu
    charlifuster@hotmail.com
    http://www.elsblogsdelasafor.blogspot.com

  2. Hola, fa temps que seguisc estos apunts però crec que mai no t’havia deixat cap comentari. Bé, el cas és que t’he atorgat el premi Art i Pico, no sé si saps de què va la cosa, però si et ve de gust continuar la cadena, al meu bloc trobaràs la informació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.