Huit segles (i nou mesos)

Huit segles després del naixement del rei Jaume i continuem, malgrat tempestes, decrets de nova planta i blavers recalcitrants, continuem, deia, sent valencians. Qui sap, potser si no hi hagueren blavers no hi seríem tots, els valencians. Ens faltaria alguna cosa. Doncs això, després de huit segles estem ací. Apa, ja hem arribat. I ara què?

A València se celebra l’aniversari "por todo lo alto", com solen fer aquestes coses -menys discreció, demana el que vulgues que ho tindràs-: tenim passacarrers, bandes de tot el país (valencià, s’entén), traca (of course!), campanes dringant… només falta que baixe Sant Vicent Ferrer, dit en alt, a donar algún pregó. I ja estaríem tots.
A l’escola ens parlaren de Jaume I a les classes d’història. I, com em sol passar, em vaig quedar més amb l’anècdota que amb la part important de la classe -que vaig redimir anys més tard-:

Resulta que el pare de Jaume no li feia molt de cas a la seua dona. Se n’anava amb altres, i no feia massa cas del llit nupcial. Un dia a la cort li pararen una trampa per a que tinguera relacions i tindre, d’aquesta manera, l’esperat hereu: li feren creure que li havien preparat una trobada amorosa amb una dona que no era la seua. Quan se’n va adonar ja era massa tard, i en eixir de l’habitació, a la porta hi havia una munió de notaris -els paparazzi de l’època, ja me’ls imagine, amb tot i flaixos encegant-li els ulls al rei, encara en calçotets, mentre la dona, tapant-se amb els llençols, feia cara de resignada tot creuant els dits per a que tot allò tinguera algun resultat positiu- per a constatar que, efectivament, si algun fruit eixia d’aquella trobada amorosa, era un hereu "legal". Bé, a la vista està que el resultat va ser més que positiu, portentós.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Huit segles (i nou mesos)

  1. Em direu que sóc exagerat, però quan veig les quatre barres, no puc deixar d’emocionar-me. Ja sé que els símbols són irracionals, que això només és un drap, i això i allò, que potser teniu raó, però les quatre barres, més enllà del país i la llengua que representen, són també l’estendard d’una nació oprimida i menyspreada i que, malgrat això, és una de les més importants i interessants d’Europa (la més important de les que no tenen estat, si més no). Mireu la vitalitat de la llengua (malgrat tot), la literatura que tenim, el teixit econòmic, industrial i comercial que hem desenvolupat al llarg de la història… Aquestes quatre barres són molt més que un drap insignificant.  

  2. Bernat Bosch diu:

    Des de Barcelona, t’escric per dir-te que no hi ha res d’estany en el què dius. Tens raó, i és que una bandera no és només un drap pintat. Això ho diem els descendents d’en Jaume per no haver d’entrar permanentment en conflicte amb la gent del nostre voltant. A la resta d’Europa, però (i gosaria dir que del món) una bandera té un significat molt clar, simbòlic, potent, i del qual ningú no se n’ha de perquè avergonyir ni justificar. Ens emociona la nostra bandera perquè ens recorda que existim com a poble. Una bandera és un drap pels que no pertanyen al poble que representa. Pels que en formen part no és un drap, sinó que és un mirall que els diu qui són.

  3. Bernat Bosch diu:

    Des de Barcelona, t’escric per dir-te que no hi ha res d’estany en el què dius. Tens raó, i és que una bandera no és només un drap pintat. Això ho diem els descendents d’en Jaume per no haver d’entrar permanentment en conflicte amb la gent del nostre voltant. A la resta d’Europa, però (i gosaria dir que del món) una bandera té un significat molt clar, simbòlic, potent, i del qual ningú no se n’ha de perquè avergonyir ni justificar. Ens emociona la nostra bandera perquè ens recorda que existim com a poble. Una bandera és un drap pels que no pertanyen al poble que representa. Pels que en formen part no és un drap, sinó que és un mirall que els diu qui són.