Bilingüisme
El més paregut que he fet mai a vore una pel·lícula de terror ha estat vore mítings al telenotícies. No només perquè jo mai no he vist una pel·lícula de terror (excepte una coreana que em va portar a vore Emili un divendres a les quatre de la vesprada, on un peix gegant s’engolia a mitja ciutat, però això no feia terror, sinó més bé fàstic). Els mítings d’alguns partits i en segons quines èpoques em fan pànic.
Ahir em va entrar el riure fluix quan una de les promeses electorals d’un partit era la de garantir l’ensneyament en castellà en les comunitats bilingües -no hauria de garantir primer l’ensenyament en valencià??-, i després, a la resta de l’estat, fer que els xiquets siguen bilingües. Si el bilingüisme a aquestes comunitats ja resulta un problema per a aquesta gent, com van a implantar el bilingüisme a la resta de l’estat? Ni que siga en anglés. I no em queixe de que intenten implantar el bilingüisme a Espanya. Em queixe que les seues actituds no són coherents.
Hom no pot pretendre tindre un bon parlant d’anglés, o un bon bilingüe en general si l’actitud que es fomenta envers altres llengües és negativa. Sense anar més lluny, ara ací, a la facultat de magisteri, al segle XXI, encara m’he trobat gent que diu que "la obligan a aprender el valenciano". Sí, obliguen a aprendre el valencià, i el castellà, i les matemàtiques. I el que més em fot, m’obliguen a aprendre Teoria i Institucions Contemporànies de l’Educació, una assignatura que s’entesten a fer difícil. I no veig que ningú es queixe que l’obliguen a fer TICE. I per experiència puc dir que els estudiants que tenen una actitud negativa envers una llengua minoritzada (estatal) solen ser menys habilidosos a l’hora de parlar l’anglès, ja que no han entrenat tant l’oïda, la fonètica, i són com caragols tancats en la pròpia closca. Per més que ploga, no podran beure.
Marta,
sí, sí, és cert. Em fot molt la gent que diu "és que m’obliguen a aprendre català!". Però més em fot una altra actitud. Recordo quan fèiem filologia (eslava!) els erasmus (i no erasmus) que es queixaven perquè les classes eren en català. Quan em topava amb algú així sempre li deia el mateix: "Perdó, però fas filologia". Vull dir, que un futur filòleg s’emprenyi perquè gratuïtament aprendrà una altra llengua, és bastant fort!
Res! aquesta gent no canviarà mai! restarà tancada en la seva closca. Però el pitjor és que des de dins la seva closca, encara els donaran la raó! 🙁
Basat en fets reals:
Els pares d’un alumne van a parlar amb el tutor del seu fill. Aquest els parla en valencià però el matrimoni contesta tota l’estona en castellà. Resulta que el fill està en 2n i porta pendents de 1r Mate i Valencià. Els pares pregunten què ha de fer el seu fill per a recuperar les Matemàtiques, el tutor els ho explica. Quan acaba la conversa, el tutor una mica intrigat, els pregunta si no tenen també interés en saber com pot recuperar el Valencià. La dona li respon "Entre usted y yo, mi hijo estudia valenciano porque no hay otro remedio, pero nosotros consideramos que es una pérdida de tiempo, así que mientras vaya aprobando lo otro nos resulta sin cuidado, que en el futuro, saber valenciano no le va a servir para nada".
Allò que desconeixien aquests pares era que el professor amb qui parlaven a més de ser el tutor del seu fill, també era el seu professor de valencià.
Per cert, aquest alumne comparetix aula amb una argelina, una romanesa i una xinesa. Totes tres reben classes de valencià i hi demostren un gran interés.