Diàlegs electorals
A la part alta de la Rambla de Barcelona, just per sota de Canaletes, hi ha els estands homologats, uniformes, blanc immaculat, dels quatre partits parlamentaris que al nostre país poden sortir al carrer. […]
Un vespre, un petit grup de gent parla a mig camí entre algunes d’aquestes casetes. Quan en sóc prou a la vora adverteixo que són els agents de seguretat que, ara que cau la nit i ja han corregut la cortina, vetllen perquè ningú no atempti contra les sigles que les encapçalen.
Són agents contractats a empreses diverses, o això fa pensar la varietat de colors dels seus uniformes. Diversos colors, diversos partits. Per la gestualitat, la conversa sembla distesa. Mentre casetes enfora continua el joc dur, o ho sembla, entre els candidats, aquí es respira una entesa cordial.
Potser és el millor signe que, malgrat tot, el dia 2 tornarà a sortir el sol. O, a la inversa, l’indici que malauradament encara no sobra la tutela de l’uniforme i l’amenaça de les manilles per civilitzar les agressivitats latents ?o no? que ens alteren.